Sovint m’he preguntat com és que el sistema operatiu Leopard que tinc instal.lat al meu iMac m’ofereix la possibilitat de llegir-lo en un bon grapat de llengües sense estat – com ara el tibetà (6 milions de parlants); el gal.lès (580.000); el faroès (60.000) o el hawaià (3,000) – però no pas en català (7.500.000), gallec (3.000.000) o basc (630.000).
Doncs bé, l’altre dia un tècnic de Macintosh em va explicar el perquè de tot plegat. Per començar, Apple España no és precisament una sucursal d’Apple Computer sinó una empresa mediatitzada, cosa que vol dir que té un grau alt d’autonomia. Així mateix, malgrat les gestions i protestes que s’han fet des de fa anys de part de la comunitat maquera de Catalunya – venedors oficials, tècnics i programadors inclosos – Apple España ha continuat vetant l’ús del català, el basc i el gallec sistemàticament. Una delegació de catalans fins i tot va anar a Califòrnia per parlar directament amb el fundador i director d’Apple, Steve Jobs, el qual va reconèixer que la situació no era idònia alhora que insistia que no podia fer-hi res per què es tractava d’un problema ‘regional’. En la realitat és més aviat un problema personal i la persona en qüestió és el director d’Apple España, un tal Juan Antonio Castellanos, un home conservador – fonts fiables afirmen que és membre de l’Opus Dei – i un patriota espanyol de pedra picada que no ha dubtat a mantenir en peu aquest insult cultural a uns onze milions de conciutadans seus: un cas com un cabàs de boicot lingüístic, al més pur estil franquista, en el si d’una empresa que es vanta de la seva correcció política. Una situació del tot ‘anghrededwy’, que diuen en gal.lès, una llengua més acceptable al senyor Castellanos que la d’aquest article.
Article publicat al mes de juny al Setmanari La Directa
