Mercè Esteban

Diumenge, 15.4.2012. 11:04 h

L'hegemonia perduda de l'Estat capitalista

El capitalisme es caracteritza en períodes cíclics de benestar que acaben en crisi, de la que se’n surt amb un auge que mai arriba als nivells anteriors, sinó que sempre són més baixos; així cada cop l’auge de la sortida d’una crisi és equiparable a l’estat de la decaiguda que va provocar l’última crisi i així fins que s’arribarà al punt de destrucció del sistema.   En períodes d’estabilitat relativa d’aquest sistema l’Estat propiciava i mantenia un consens generalitzat per part de les diferents classes socials dirigit per una classe que exercia el control del conjunt de la formació social; un control que s’aconseguia amb la dominació a partir del poder coercitiu i l’autoritat persuasiva fent que les classes obeïssin i duguessin a terme pràctiques concretes i en deixessin d’exercir d’altres de forma voluntària respectant la ideologia d’aquesta classe hegemònica, que els creava el sentit de moralitat. Llegir-ne més


Dissabte, 29.10.2011. 13:03 h

Bogeria, categoria retroalimentada?

Quina funció tenen els manicomis en les societats actuals?  Quins criteris s’utilitzen per diferenciar una persona especial d’un boig? Són correctes els remeis farmacològics de forma indiscriminada com a mètode de control? Totes aquestes preguntes em porten a una pregunta menys específica i més preocupant: quin és el grau de normalitat o bogeria a què han d’estar sotmesos els interns d’un manicomi per considerar-se bojos? I dels que no ho estem, perquè continuïn tractant-nos com a “normals”?   Hi ha persones que no formen part d’una categoria de bojos fàcilment identificables amb una base científica a la qual els psiquiatres poden aferrar-se per a sostenir els seus diagnòstics, sinó que més aviat són dels bojos que es podrien agrupar dins la categoria “altres”, ja que les seves actituds i pensaments s’escapen del que la majoria entén com a normals. Llegir-ne més


Dimecres, 24.8.2011. 14:42 h

La recepta electrònica i la solitud de la vellesa

Es tracta de reflexions fetes després de vàries entrevistes a aquelles persones que anomenem Úrsules (nom que prové de la novel·la de Cien años de soledad), dones velles i, quasi consegüentment, soles.     La solitud silenciosa que arrosseguem al llarg de la vida (la de ser un individu que va i s’enva sol tot i estar acompanyat durant molts moments de la vida) crida durant la vellesa quan aquesta ve acompanyada d’un aïllament extern causat per la falta de relació amb els altres.   Aquesta solitud que es converteix en sorollosa pot portar a la por, por que exterioritza la Maria durant l’entrevista i que justifica amb les següents paraules textuals: “no hay nadie”, “estoy completamente sola”. Llegir-ne més


Dimarts, 19.4.2011. 15:11 h

On hem anat a parar?

Els habitants del món vivim dominats sota una capa de superficialitat que no ens permet veure i gaudir de l’esperit crític i reflexiu que tapa els mitjans de comunicació, mitjans que han perdut les seves funcions principals com la informativa o la cultural, per deixar lloc al convit del consum i d’espectacle superficial buit de contingut en la vida de les persones, facilitant així el control social. I és que el poder social utilitza tècniques per a conservar la seva hegemonia i, al nostre dia a dia, destaquen les referides a l’espectacle com també passava en època de romans: panem et circenses, deien els emperadors. Llegir-ne més


publicitat

Dijous, 10.2.2011. 12:26 h

Feina dels catalans és fabricar-ne de nous

Per parlar amb català me n’he sentit de tots colors; intransigent, radical i, fins i tot, racista; i l’únic motiu, la llengua: el català.   No m’ho diuen els gambians, ni els paquistanesos, ni els argentins; m’ho diuen els catalans.   Sembla que l’única llengua que té dret a aprendre qualsevol benvingut a Catalunya, és el castellà, però al mateix moment que els propis catalans els tanquem barreres a la cultura catalana, demanem la seva integració absoluta i la negació de tot tipus de ghetos, afirmant “que els immigrants no s’esforcen per a garantir una societat de tots. Llegir-ne més



logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.