Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Feina dels catalans és fabricar-ne de nous

|

- Publicitat -

Per parlar amb català me n’he sentit de tots colors; intransigent, radical i, fins i tot, racista; i l’únic motiu, la llengua: el català.
 
No m’ho diuen els gambians, ni els paquistanesos, ni els argentins; m’ho diuen els catalans.
 
Sembla que l’única llengua que té dret a aprendre qualsevol benvingut a Catalunya, és el castellà, però al mateix moment que els propis catalans els tanquem barreres a la cultura catalana, demanem la seva integració absoluta i la negació de tot tipus de ghetos, afirmant “que els immigrants no s’esforcen per a garantir una societat de tots.”
 
Però no ens enganyem; som els mateixos catalans als que posem barreres a la nostra cultura, titllant-nos a nosaltres mateixos de mal educats si ens dirigim amb la nostra llengua a l’estranger. Però, segur que és un acte de mala educació? Si ens hi parem a pensar, no deixa de ser una oportunitat de donar a conèixer la nostra llengua construint nous catalans i obrint-los les portes a la nostra cultura, fent que un dia puguin ells també dirigir-se als nous benvinguts i fer de Catalunya un país ric on les persones que formin part d’ell se sentin partícips de les seves tradicions, però sense perdre els seus orígens. No es tracta que deixin de ser gambians, ni paquistanesos, ni argentins, sinó que a més de sentir-se el que són puguin deixar de ser benvinguts per a passar a ser, a més del que ja eren, catalans.
 
Qui és capaç de dir que ensenyar als qui t’envolten les tradicions del nostre petit país és un acte de mala educació?
 
I és que per parlar amb català me n’he sentit de tots colors; intransigent, radical i, fins i tot, racista; i l’únic motiu, la llengua: el català.
 
Però no m’ho diuen els gambians, ni els paquistanesos, ni els argentins; m’ho diuen els catalans.
 
 
PD: No sé si us heu adonat que no he utilitzat la paraula immigrant per a referir-me aquell qui ve a viure a Catalunya (sigui d’on sigui i pels motius que sigui).
 
Immigrants ho som tots quan mirem els orígens de la nostra llarga generació; perquè en algun moment de la nostra història algun familiar o altre va deixar la seva terra.
 
I és que no som d’on naixem, sinó d’on ens sentim que som. I si titllem aquells qui venen a Catalunya com a immigrants no podran mai passar a ser residents, ni catalans, però sí si els nominem benvinguts algun dia deixaran de ser-ho, bé per a continuar sent gambians, paquistanesos o argentins; o bé per a, a més de ser el que eren, ser catalans.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut