Arribades aquestes dates, quan el 2010 encara fa oloreta de nou, he tingut la temptació de girar els ulls enrrera i fer com tants diaris, revistes, radios, televisions i blogs i fer un resum amb notícies destacades:
– Continuen els antics desequilibris ecològics al riu Ebre que han propiciat l’assentament i expansió de simpàtiques bestioles com la mosca negra, els silurs, el musco zebra, les meduses, el cranc americà i l’acabat d’estrenar caragol maçana. Esperem amb candeletes l’inminent arribada del mosquit tigre per acabar de completar la col·lecció.
– Continua la construcció d’infraestructures absurdes, indesitjades i cares, com el canal Xerta-Sénia, els pous de Vinallop o el Projecte Castor pel magatzem de gas submarí (amb les seves dues boniques línies de molt alta tensió).
– Continua la contaminació d’Erquímia (la neteja dels fangs del pantà de Flix fa venir basques, ja veurem com i de quina manera es porta a terme). Però no només Erquímia, també totes les fàbriques i fabriquetes, tots els pobles i poblets, agrícoles o industrials que inpunement i sense depurar aboquen residus de tots colors al riu Ebre des de Fontibre, Reinosa, província de Santander.
– Continua la sobrexplotació del riu Ebre, projectant nous regadius a tort i a dret, amb les desmesurades reserves que vol establir el govern d’Aragó, sense determinar un cabal mínim sostenible. Continuen els transvassaments disfressats d’interconnexió de xarxes, disfressades de “connexió amb municipis que necessiten aigua en moments puntuals de sequera”, que ho són tot l’any, tots els anys des de, com a mínim, fa quatre anys. Aquests pobles recullen aigües pluvials, per exemple? Depuren i reciclen? Estalvien tant com poden? Jo m’estalvio la resposta.
– Continuen els expedients reguladors i els tancaments d’empreses en una de les zones menys industrialitzades del país, perquè LEAR no és la SEAT i les ajudes del govern arriben, quan ho fan, amb comptagotes.
– Continuen les centrals nuclears, amb les seves fuites periòdiques de material radioactiu, el seu augment de temperatura de l’aire i de les aigües del riu i del mar (d’altra banda tan addient per afavorir les simpàtiques bestioles del primer punt). Amb la seva invisible, inebitable i cancerígena contaminació per triti (entre d’altres compostos) de l’aire que respirem, l’aigua que bevem i la que fem servir per regar tarongers i oliveres. Amb la permanent sensació que un bon dia no serà tan bo i tindrem una sorpresa, i no perquè, sobre el paper, no siguin unes instal·lacions supersegures, sinò per com s’estan gestionant (com a mostra les diverses sancions que no tenen més remei que pagar).
Quin panorama! Estic segura que hi ha moltes coses bones a dir però ara mateix no em venen al cap, malauradament la meva memòria a més de selectiva és justeta.
I enguany, què ens espera? el “regal” del cementiri nuclear? Ui! perdò, volia dir magatzem temporal centralitzat de residus d’alta radioactivitat, de perillositat no zero. No de bades el verbívor Ignasi Ripoll ens ha rebatejat molt encertadament com a Terres del Rebre. Sort que Obama no ens sap situar al mapa o tindria clarísism on enviar tots els presoners que hauran de reubicar quan desmantellin Guantànamo.
I malgrat tot, aquest raconet de món es veu que té l’índex de tossuts per km2 més alt de Catalunya, disposats a seguir defensant la terreta. Ens espera un 2010 mogudet.
Meritxell Algueró i Mauri
Tortosa (Terres de l’Ebre)
