Meritxell Algueró


fato i vianda doble fletxa Dimecres, 26.5.2010. 20:54 h

Sant Jordi a Rapa Nui

Moais de Rapa Nui
Moais de Rapa Nui

Comparteix







Etiquetes

Durant aquest mes escàs que ha passat des del dia de Sant Jordi hem pogut sentir moltes veus (entre elles l'admirat Víctor Alexandre) tornant a abordar un tema que ja es fa més pesat que una unça de cucs. I és que cada primavera toca, tant si vols com si no: els escriptors mediàtics i de com roben, usurpen i saquegen el merescut protagonisme a la resta d'escriptors, als professionals que viuen (si més no s'hi escarrassen per aconseguir-ho) de la feina d'escriure.

No dubto que els professionals de la lletra estiguin més carregats de raó que un sant de queixar-se ni que els mediàtics tinguin també el dret a fer i vendre llibres. D'aquesta qüestió, avui, no en parlaré. Avui voldria, i sense que serveixi de precedent, aportar solucions. Bé, una solució, que ja és alguna cosa.

A aquells que no volen haver de signar llibres ofegats enmig (o en un raconet) de la marabunta seguidora dels mediàtics, als desencantats pel mercantilisme de la festa, als que han desertat de fer sempre les mateixes dedicatòries personals a tothom, veniu a comarques!

Perquè aquest desencís es produeix, únicament o gairebé, a Barcelona, on la concentració de mediàtics per metre quadrat de paradeta és elevadíssima.

Igual que els habitants de Rapa Nui (l'illa de Pasqua) anomenaven casa seva "melic del món" perquè pensaven que tota la Terra era feta d'aigua excepte la seva petita illa, els barcelonins sovint obliden que hi ha més terra passat el peatge de Martorell.

Establerts a la gran i estimada Barcelona, cap i casal, melic de Catalunya, alceu el cap i mireu enfora. Hi ha tot de pobles i ciutats on, n'estic convençuda, serieu rebuts per Sant Jordi amb els braços oberts, afegint el vostre prestigi al dels escriptors locals (en nombrosos casos no pas inferior, si em permeteu), hi establirieu noves relacions (o no, potser ja són velles) i, sobretot, rebrieu l'afecte d'un públic àvid, sense competències indesitjades.

Per si serveix d'al·licient, a Tortosa Sant Jordi encara fa remor de xiquets (d'excursió amb la classe, agafats de la cordeta com opòssums en ruta), fa olor de paper nou i de tinta i de flor de taronger. I sentireu parlar un dialecte d'allò més exòtic.

Meritxell Algueró i Mauri
Tortosa (Terres de l'Ebre)

lectures 2369 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.