Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Tots els colors de l’Arc de Sant Martí

|

- Publicitat -

I quan dic “tots” vull dir “tots”: heterosexuals, homosexuals, transsexuals, bisexuals i intrasexuals. Des de fa uns mesos s’està produïnt un degoteig de notícies, la majoria en un sentit involucionista, sobre aquests col·lectius. Una sola notícia podria ser considerada anecdòtica, però el caire que prenen els esdeveniments en les societats occidentals teòricament més desenvolupades comença a ser preocupant.

A la primavera sortia a la llum l’existència d’un grup de psiquiatres dels EUA que pretenien “curar” l’homosexualitat. Amb les seves teràpies homofòbiques, lesbofòbiques o transfòbiques pretenen convertir la diferència en transtorn. Com a psiquiatres s’entén que vulguin ajudar aquelles persones per a les quals representa un conflicte conjugar la seva religió o les seves creences amb la seva sexualitat. Però una cosa molt diferent és dir que els poden “curar”. Aquesta afirmació perversa implica considerar l’homosexualitat una malaltia i, de fet, va ser així fins 1990 i encara actualment la transsexualitat es té per una malaltia mental als manuals de psiquiatria nord-americans (DSM), entre la institució mèdica en general i a l’Organització Mundial de la Salut (OMS). 

I no és tot. El passat 17 de maig, Dia internacional contra l’Homofòbia i la Transfòbia (IDAHO), conmemorant precisament el dia que l’OMS va retirar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals, l’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals (ILGA) publicava el seu darrer informe (“Homofòbia esponsoritzada pels estats”) sobre la situació d’aquests col·lectius al món i en els països que els presegueixen legalment. A banda de recordar-nos que el segle XX ha estat un dels períodes més violents contra homosexuals, lesbianes i transsexuals, amb deportacions en camps de concentració nazis o gulags soviètics, o persecucions com les de l’època de Mc Carthy als Estats Units, posa clarament en relleu que l’homofòbia no s’ha eradicat, ni de bon tros, de les societats actuals. De fet, en una vintena de nacions hi ha lleis que penalitzen l’homosexualitat. A Cuba, l’Índia, Jamaica, Líbia, Malàisia, Nigèria o Síria, les penes poden arribar a 10 anys de presó i a la Guaiana o Uganda a cadena perpètua. I encara és més esgarrifós constatar que hi ha llocs (Afganistan, Arabia Saudita, Iemen, Iran, Mauritània,…) on la llei permet aplicar la pena de mort als homosexuals.

En una altra data assenyalada, el 28 de juny, Dia de l’Orgull Gai, Lesbià, Bisexual i Transsexual, que recorda els fets d’Stonewall ocorreguts a Nova York, coneixiem informacions una mica més positives: els nou països on el matrimoni homosexual és legal (Països Baixos, Bèlgica, Espanya, Canadà, Sudàfrica, Noruega, Suècia, Portugal i Islàndia) juntament amb alguns estats dels EUA i també Mèxic DF, la capital del país. Ens podem permetre un lleuger orgull de ser catalans i tenir una legislació a nivell europeu però cal no oblidar que els prejudicis, les discriminacions i la violència (també la verbal) són encara molt presents ara i aquí i es manifesten, per exemple, en les enormes dificultats que tenen les parelles gais per adoptar criatures. Amb la quantitat de cretins de manual que fan de pares i mares perquè biològicament poden, es continua negant aquest dret a persones capaces, només perquè les lleis les consideren diferents.

Després, a començament del mes d’agost, un tribunal federal de San Francisco anul·lava la prohibició dels matrimonis homosexuals, prohibició que el 52% dels californians va aprovar en referèndum el 2008 en la famosa Proposició 8. Trobo significatiu que, precisament a Califòrnia, més del 50% de la població vulgués evitar els casaments entre parelles del mateix sexe. Encara caldrà esperar a que els tribunals aclareixin si la Proposició 8 és o no constitucional però, per sort per als americans, els seus òrgans judicials no són com el Tribunal Constitucional Español i tenen previst que es presentin les al·legacions corresponents el 17 de setembre i l’1 de novembre. D’enguany, no del 2020.

Per tot plegat sebla que, en matèria de drets humans, els governs d’avui en dia vagin enrera. Però potser no prou enrera perquè si ens fixem en la Roma pre-cristiana, en les nacions natives americanes (o sigui, els indis) d’abans de l’arribada dels colons blancs o en la Xina de les dinasties (també abans dels blancs, franciscans en aquest cas), trobarem que la consideració cap a les persones homosexuals (sobretot homes, les dones han estat i estan doblement discriminades: per homosexuals i per dones) dintre d’aquestes societats era bastant diferent i molt millor del que tendim a creure.

Si pensem, en canvi, en l’Edat Mitjana, ens sentim superiors a unes gents ignorants que qualificaven els pèlrojos o els esquerrans (només pel fet de ser-ho) d’endimoniats o bruixots malignes. Ara ens sorprén i, si no fos perquè se’ls “curava” a la foguera, faria gràcia i tot. Igual d’infundades eren les seves pors atàviques com ho són ara les nostres.

Potser hauriem d’anar encara més lluny, fins al mateix moment en que els antropòlegs ens defineixen com a éssers humans. Segons explica Federico Guillén-Salazar* en un magnífic article publicat a la revista Mètode (d’obligada recomanació) és molt probable que la mateixa adaptabilitat que ha permès les persones colonitzar els diferents ecosistemes del planeta, hagi produït la variabilitat de comportaments sexuals. I no sembla que, en termes biològics, ens vagi malalment, més aviat ens estem morint d’èxit. El professor Guillén-Salazar exposa que, en major o menor grau, tots els nostres parents propers (bonobos, ximpanzés, goril·les i orangutans) presenten naturalment comportaments homosexuals i bisexuals. Així doncs, ni és exclusiu d’èpoques modernes ni és exclusiu dels humans, en paraules seves: “el que sí que pareix una invenció exclusiva de la nostra espècie és l’agressivitat que alguns éssers humans expressen contra els que practiquen l’homosexualitat”.

Meritxell Algueró i Mauri
Tortosa (Terres de l’Ebre)

* Federico Guillén-Salazar, Unitat d’Etologia i Benestar Animal de la Universitat Cardenal Herrera CEU. L’article referenciat és “El comportament homosexual humà: què ens mostren els estudis amb primats?” publicat a la revista Mètode número 30. 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut