No he trobat millor manera de conmemorar el Dia Mundial de la poesia 2011 (21 de març) i el Dia Mundial de l’Aigua 2011 (22 de març) que amb aquest poema sobre el riu Ebre (segurament un dels més coneguts) de Gerard Vergés inclòs a l’obra “Long play per a una ànima trista”.
Per a acar-ho d’arrodonir el Sr. Vergés ha celebrat aquest 7 de març el seu vuitanté aniversari, des d’aquí la meva felicitació, la meva admiració i el meu agraiment perquè encara tingui ganes de llegir-nos els seus poemes com va fer diumenge passat al Centre del Comerç de Tortosa.
Parlo d’un riu mític i remorós |
Tot sovint penso que la meva infància té una dolça i secreta remor d’aigua. Parlo de la verdor d’un delta immens; parlo dels vols dels ibis (milers d’ibis com volves vives de la neu més blanca) i del flamenc rosat (de l’íntim rosa d’un pit de noia gairebé entrevist). I parlo del coll-verd brunzint per l’aire com la pedra llançada per la fona, de l’anguila subtil com la serpent, la tenca platejada de les basses. Parlo del llarg silenci on es fonien l’aigua dolça del riu, la mar amarga. Publicitat
Parlo d’un riu entre canyars, domèstic; Parlo d’un riu antic, solcat encara Parlo d’un lent crepuscle que posava Dolça remor de l’aigua en el record. |