Quin fácil és tenir capritxos.
No faré massa comentaris davant l’evidència i m’estalviaré, sobretot, els de caire polític perquè, en aquest cas, em semblen sobrers.
8 comentaris
Imprimeix
EnviaAnem tirant i, de tant en tant, una dèria ens distreu i potser algun joc ens atrau una estona.
Amb alguns hi estic més d’acord, amb d’altres menys i amb alguns no gaire per no dir gens, però no és d’aquesta obvietat de la que vull parlar sinó d’un enfocament que he trobat a faltar.
Primer de tot em vaig figurar que es tractava d'una simple cagarada de gos que algun animalic espavilat havia sabut encertar damunt la diana, en un prodigi de punteria d'anca.
Com que l'element es troba al bell mig del meu itinerari diari per anar a la feina, hi passo cada dia pel davant i sempre penso que l'endemà ja no li trobaré.
Aquest any la Cavalcada de Reis ha vingut precedida d’una certa polèmica que ha pres, en alguns moments, una volada que no deixa de fer-me gràcia. M’encanta aquest sabor a poble que sovint traspua Badalona. La fa més autèntica i més entranyable per més que, de vegades, se’ns ennuegui una mica.
He escoltat, he vist i, sobretot, he llegit molts comentaris al respecte de les “novetats” de la cavalcada. I confesso ara que, per sota el nas, se m’escapava més d’un somriure en veure el to transcendent d’alguns comentaris i la indignació sufocada d’alguns estirabots.
I és que en el nostre mar hi viuen unes barquetes tan senzilles, que com que no tenen timó, tenen dues quilles i naveguen lleugeres com dofins i sallen altives com els emperadors que els fan d’ensenya.
Molts són els qualificatius de moda en l’àmbit de la vida pública. La majoria responen a la percepció majoritària que la societat té de les seves classes dirigents i és innegable que la qualificació s’atorga molt a la baixa. No és d’estranyar.
Ja ho he dit en moltes ocasions: Les classes dirigents d’un País no són més que producte i reflex dels valors que aquesta societat conrea. En una societat com la nostra en la que hem deixat devaluar determinats valors que hem considerat o bé superats o bé obsolets, en favor d’uns altres que semblaven reflectir millor la nova modernitat, el resultat ha estat la desorientació ètica i moral d’una gran majoria.
Com acostumo a fer en les meves galeries en aquest diari, hi faig servir un estil ple de figures com ara les metàfores, les hipèrboles i, sobretot, la ironia. És l’estil que uso gairebé sempre en aquesta mena d’articlets, d’acord amb el meu cap de redacció.
Ja m’he trobat altres vegades que algú s’ha sentit molestat per una interpretació del literal i, també, per haver-se sentit incomodat pel recurs irònic.
Abans d’entrar en matèria, deixeu-me fer uns breus, per anar fent boca...
Breu 1: Abans que res he de dir que no conec en Pere Pagès i que, bo i reconeixent-li la intenció, no comparteixo amb ell l’opinió que ens ofereix.
Sobre l'autor...
Miquel Estruch
09/02/2010 - Oriol Junqueras
Com transformar l'economia09/02/2010 - Rival Petit
"Me haré tertuliano de Punto Pelota" (E. Inda, director de Marca)08/02/2010 - Ricard Biel
Criatures contra Carretero08/02/2010 - Daniel Ruiz Trillo
Prendre el pèl08/02/2010 - Josep de la Casa
Aigua per Palestina
08/02/10 14:06
Burger Quin
Burger Quin
Burger Quin
Burger Quin
Burger Quin
-
Club Natació Badalona -
El Patí Català
ADIPAV
Miquel Estruch
indirecte!cat
!
Miquel Estruch
v2.00 - 16 d'abril de 2008
