Avui pot ser Can Móra i demà serà el Mas Ram, com ahir va ser el Màgic i abans d’ahir el Pavelló d’Ausiàs March. Mai ens semblarà res prou ben fet, de vegades amb força raó i d’altres amb no tanta, tot i que això, fet i fet, no importa gaire. El cas és que als purs no els importen les raons (o desraons) que hom pugui aportar per justificar allò que és, en essència, injustificable des d’un enfocament dogmàtic. Al rebutjable “tot s’hi val” que alguns voldrien poder aplicar a la seva gestió, uns altres hi contraposen un més que discutible “res no es pot permetre”, que tenalla qualsevol iniciativa que pugui generar incomoditats ètiques o estètiques. Llegir-ne més

Estic astorat. Per més que hi dono voltes no puc arribar a trobar cap explicació que, des d’un punt de vista ètic o moral, pugui justificar allò que a mi em sembla no ja un escàndol, sinó una abominació tan execrable que no abasto a comprendre. Amb un somriure als llavis, l’individu es presenta davant els mitjans de comunicació i fa pública la compra d’un nou Déu. La xifra bat tots els rècords i esdevé punt de referència obligat al món sencer. El somriure tort que s’amaga darrera l’aparent timidesa d’unes ulleres multimilionàries, denota una manca de consciència que glaça. Llegir-ne més