Molts són els qualificatius de moda en l’àmbit de la vida pública. La majoria responen a la percepció majoritària que la societat té de les seves classes dirigents i és innegable que la qualificació s’atorga molt a la baixa. No és d’estranyar. Ja ho he dit en moltes ocasions: Les classes dirigents d’un País no són més que producte i reflex dels valors que aquesta societat conrea. En una societat com la nostra en la que hem deixat devaluar determinats valors que hem considerat o bé superats o bé obsolets, en favor d’uns altres que semblaven reflectir millor la nova modernitat, el resultat ha estat la desorientació ètica i moral d’una gran majoria. Llegir-ne més

Aquesta setmana he publicat un article a El Punt que he titulat “La rebequeria”. Com acostumo a fer en les meves galeries en aquest diari, hi faig servir un estil ple de figures com ara les metàfores, les hipèrboles i, sobretot, la ironia. És l’estil que uso gairebé sempre en aquesta mena d’articlets, d’acord amb el meu cap de redacció. Ja m’he trobat altres vegades que algú s’ha sentit molestat per una interpretació del literal i, també, per haver-se sentit incomodat pel recurs irònic. Llegir-ne més

Ostres, ostres, ostres....ves per on s’ha encès un foc d`encenalls al meu post titulat “La ratlla”. Poca cosa, val a dir-ho, però no pas menyspreable. Abans d’entrar en matèria, deixeu-me fer uns breus, per anar fent boca... Breu 1: Abans que res he de dir que no conec en Pere Pagès i que, bo i reconeixent-li la intenció, no comparteixo amb ell l’opinió que ens ofereix. En canvi sí que conec a la Mireia Prats i estic segur que si en Pere la conegués no hauria opinat com ho fa. Llegir-ne més