Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

L’urna dels meus somnis

|

- Publicitat -

Des que era jovenet que he tingut un somni de país. He somiat un país com una llar, on la vida fos un viure gratificant i la mort un repòs amable.

No he estat persona de grans ambicions, però sí de grans compromisos. He procurat sempre viure d’acord amb uns valors que em van transmetre de petit els uns, i uns altres que he incorporat al meu bagatge mitjançant la pròpia collita de la vida. No sempre me n’he sortit prou bé, tot i que en el meu sarró hi porto més satisfaccions que remordiments.

Publicitat

He treballat dur. M’he equivocat molt i he hagut de demanar perdó unes quantes vegades, però mai m’he posat de genolls davant ningú ni de res. He defensat amb fermesa les meves conviccions, de vegades amb contundència, però sempre que m’ha tocat perdre i acceptar el joc de la majoria ho he fet amb respecte.

I he perdut sempre. Sempre que m’han preguntat per les grans qüestions de país, he estat al bàndol de la resposta dels menys i he perdut. Quan he estat un nom dins d’una opció en una llista, ni la llista ni el meu lloc han estat els de cap majoria. Quan m’he posat al capdavant d’un projecte públic, he tornat a perdre. Sempre. I sempre he acceptat el resultat dels que han guanyat i he reprès el meu compromís, si cap, amb més treball i amb més determinació que abans.

Tanmateix, tots aquests anys, no he deixat mai de somiar en un país possible. Un país que m’agradaria ajudar a construir i que em permetés sentir-me, a la fi, guanyador. Guanyador d’un somni, guanyador de totes les esperances. Guanyador del país que sempre he somiat i vull.

El país que jo vull no posaria mai les lleis per damunt la voluntat del poble i faria d’aquesta voluntat la llei primera.

El país que jo  vull sabria reconèixer-se en la seva Història però, sobretot, sabria definir encara millor el seu futur i projectar-s’hi enllà.

El país que jo vull estaria bastit damunt d’un solatge de valors i s’aixecaria per la força del treball i l’empenta de les il·lusions.

El país que jo vull no faria lleis en contra de la gent més pobra i no conculcaria drets fonamentals a través de l’abús legislatiu i les prioritats d’una gestió.

El país que jo vull seria respectuós amb la seva pròpia diversitat i fonamentaria el diàleg entre les diferents comunitats, pensaments i sentiments.

El país que jo vull estaria fet de compromisos, responsabilitats i estretes complicitats amb la societat i els ciutadans.

El país que jo vull tindria la seva gent dempeus i mai de genolls.

Els país que jo vull no permetria que la corrupció podrís la confiança de la bona gent.

El país que jo vull no deixaria els recursos bàsics en mans de l’especulació i l’avarícia de cap oligarquia.

El país que jo vull se sabria responsable de les seves febleses socials i maldaria per resoldre-les i en combatria les causes. Mai les víctimes.

El país que jo vull no permetria que la injustícia malmetés les esperances.

El país que jo vull no seria un país de patriotes sinó la pàtria del bé comú.

El país que jo vull seria una mà estesa al món.

El país que jo vull… seria una llar on la vida fos un viure gratificant i la mort un repòs amable.

I no! No em mataran el somni! Perquè el somni ara el tinc a l’abast,  i per primer cop a la vida començo a sentir-me en el bàndol de la majoria. Ara jo no sóc dels pocs sinó que començo a formar part dels molts i és possible que acabem essent els més.

Quan he perdut he acceptat sempre la llei de la majoria. Doncs, si ara puc formar part dels que guanyem, que ningú no s’equivoqui.

No! Que no s’equivoquin! No ho he fet mai i ara menys que mai. No em posaré de genolls davant dels que vulguin o pretenguin avortar el meu (nostre) dret a somiar i a guanyar la majoria que ens cal. Hem de deixar ben clar que si no els podem convèncer, potser ens caldrà vèncer.

Hem d’estar disposats a fer-ho.

Desitjo un país on els que vinguin darrere meu hi puguin projectar els seus somnis en llibertat. Un país que m’atorgui, quan toqui, el meu repòs amable, si pot ser. Però, si per defensar el meu somni he de renunciar a l’amabilitat d’un repòs, estic disposat i amatent al què vingui i al què sigui.

Dempeus us espero, amb el meu vot a la mà. Dempeus, també, disposat a tot per defensar l'urna dels meus somnis. 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut