Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Que hi ha algú més?

|

- Publicitat -
El 28 d’agost de 1963 Martin Luther King pronunciava el seu famós discurs  “I have a dream ”. Quaranta-sis anys més tard, aquesta mateixa setmana, un  home mig negre mig blanc ha fet realitat, en part, aquest somni en ésser proclamat President dels United States of America.

Un home mig negre mig somni que ha esdevingut, al menys des d’un punt de vista polític, el més poderós del planeta. Poca broma.

Em sembla que, a aquestes altures, ja s’ha dit tot sobre aquesta qüestió però jo no puc estar-me de fer algun comentari sobre aquella part més litúrgica de l’escenificació.

Publicitat

Ja sé que els humans som molt donats a la cerimònia i a la comèdia litúrgica i que tot això dels símbols i les parafernàlies ens toquen la fibra sensible i ens fan tremolar la llagrimeta amb facilitat. Som així, què hi farem!

De totes maneres, la simbologia ni és neutre ni està absenta de subjectivitat i, gairebé sempre, és prou significativa del substrat ideològic que ve a representar. Així, doncs, hem après a reconèixer amb prou facilitat les intencions, tant si són obertes com si són ocultes, a través dels símbols i de les cerimònies.

Doncs això, que molt maco tot plegat, que molt espectacular i representatiu d’un potencial determinat i tot el què vulgueu. Però a mi m’han deixat astorat un parell de detalls que m’han resultat tan significatius com preocupants. Abans de la cerimònia de jurament, el futur president del món, mig negre mig sagristà, i la seva dona van oir missa a l’església episcopaliana de Saint John i en acabat hi van tornar, aquesta vegada a la pròpia catedral. Això no és debades, ni tampoc ho és que passi en un Estat la Constitució del qual defineix com a laic.

Però deixeu-me que destaqui per damunt de tot una declaració ideològica que em va fer posar els pèls de punta. El nou president, mig negre mig bisbe, va segellar el seu jurament amb una mà damunt la Bíblia i reblant el text protocol•lari amb un afegit propi que no deixa lloc a dubtes.

“So help me God”, va afegir al final del jurament. Que Déu m’hi ajudi.

“Que Déu ens empari!”, deien les nostres iaies, en una invocació clara davant el desastre imminent.

Que l’home més poderós del planeta, mig negre mig president, invoqui l’ajut de Déu en l’exercici de la seva incipient responsabilitat, què voleu que us digui, a mi em fa cagar de por. Però és que a mi, pobre agnòstic descregut, ja acostumen a espantar-me força les manifestacions simbòliques de tots aquests fonamentalismes basats en nostrossenyors, mahomes, budes, vudús, santeros i un llarg etcètera de reminiscències pròpies de l’època mítica, autèntiques rèmores pel progrés i camp abonat per a la germinació de conflictes.

No sé per què serà però aquesta invocació del nou Mr.President, mig negre mig profeta, em fa pensar en l’acudit aquell del paio que està penjat d’un barranc i en demanar ajut se sent una veu en “rever” que li diu: “Jo sóc Déu. Tingues fe, fill meu. Deixa’t anar i dos dels meus àngels et recolliran sa i estalvi”. Al cap d’una estona de rumiar-s’ho en silenci, el pobre home del barranc no s’ho pensa més i engega: “.Molt bé, molt bé, d’acord…..però….QUE HI HA ALGÚ MÉS???”

Per cert, aquest era el candidat progre, oi? Bé, vull dir mig negre mig progre, oi que sí?

Doncs….com seria l’altre!!!
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut