La darrera tendència de l’independentisme hiperventilat és allò que anomenen el RUI (Referèndum Unilateral per la Independència). Fins i tot n’han tret un magnífic manifest (com ens agraden els manifestos!) que ja ha recollit, encara no sortit del forn, una munió de firmes i adhesions per part del més variat bestiar de la fauna nostrada.
Vinga va! Som-hi tots! A firmar paperets que el món s’acaba! IN!…INDE!… IN-DE-PENDÈN-CI-A!!
Les xarxes socials borbollen de lincs, de laics, de tuitades, feisbucades, instagramades i tota l’enderga xarxària de milèniars avorrits, puretes modernets i iaio-gralles motivats. Els blocs dels opinaires de mitja tinta (o directament sense tinta, com jo mateix), o els dels més saberuts amb ulleres de pasta i fins i tot dels més beneits i de pa sucat amb oli, van ficant cullerada a dues mans. A la taula i al llit, al primer crit!
Passarem l’estiu suportant la calor i mirant de sufocar els fogots dels més calents, que ens diuen, enmig de la rebequeria nacional, que el més calent és a l’aigüera i que farem salat si tirem la sal amb l’esquerra, que ja se sap que tot ho esguerra. Quin país, mare meva! Ara ho tirarem tot per la finestra perquè se’ns ha acabat de cop el bròquil. Segons alguns, hem de llençar el barret al foc perquè el noi de l’angelet de la guarda xerra pels descosits i escampa pels quatre vents les conxorxes del seu despatx. Però, que no ho sabíeu que qui té pa, fa sopes!? Ara sembla que alguns han descobert que la sopa d’all fa pudir l’alè.
I, per si no en teníem prou, després de la calor ens caurà al damunt, un altre cop, la folclorada de cada any en forma de crides a la mobilització estètica per batre un altre rècord Guiness que demostri, per enèsima vegada, que som el poble més beneit del món. Què farem aquest any? Un saltar-i-parar massiu i gegantí des de Canejan fins a Alcanar? Jugarem a déna en una corrua que vagi des de Portbou a la Sènia? O ens dedicarem a la més gran i magnífica cacera de Pokémons que mai s’hagi vist al món?
Perquè…ai si! De caçar Pokémons sí que en devem saber els catalans! Segur que sí! Com , si no, podria no ser-ne el més gran especialista, un poble com el nostre que, com cap altre al món, ha sabut sobreviure a les seves calamitats nacionals només a base d’empaitar papallones? Perquè d’això es tracta oi? D’empaitar papallones, caçar Pokémos o convocar nouenes o ruis que, pel què fa al cas, és el mateix. Però, és clar, de deixar treballar en pau els que estan intentant fer una feina seriosa que no vol pausa ni soroll, …d’això res, oi? No fos cas que se’n sortissin! Quina por!
Potser si se’n sortissin, sin ens en sortíssim, en comptes de jugar a saltar i parar o a déna, tots aquests caçadors de Pokémons, segurament al primer “Todo-el-mundo-al-suelo” que se senti (i no dubteu que se sentirà) el més segur és que es posin de seguida a jugar a fet, bé sigui al de córrer o al d’amagar. Un, dos, tres, qui no està amagat para!
Sabeu què? A mi que no em busquin més per anar a fer el mec, ni per la foto del Guiness. Deixeu de tocar allò que no sona i deixeu-nos treballar, que hi ha molta feina per fer abans no ens caigui la casa al damunt. Si podem i ens deixeu fer-la sense emprenyar-nos gaire amb papallonades, no trigarà el dia en que ho tinguem tot enllestit i a punt i ja ens arribarà l’hora en que serem cridats tots per defensar la nostra voluntat a la turca. Sí, sí, a la turca!
Ja veurem llavors si tots aquests valents que ara piulen tant tenen, a l’hora de la veritat, pebrots per defensar les llibertats o s’estimen més seguir caçant Pokémons.
