Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Carai!

|

- Publicitat -
Ja sé que mai plou a gust de tothom i també sé que hi ha tantes opinions com caps que pensen, ni que sigui molt o molt poquet. No vull fer la fugida fàcil del que justifica l’anar fent amb l’excusa de criticar el criticaire.
Ja sé que l’Andreu Mas troba els meus escrits una mica espessos, en contra de l’opinió de l’Oriol Lladó. (Veieu com tinc raó?), però a mi m’agrada jugar amb la llengua (de llenguatge, no sigueu mal pensats) i abusar una mica de la metàfora i la ironia. Trobo que combat l’excés de text administratiu, avorrit i políticament correcte que tan abunda avui en dia. Però també sé parlar clar. Prou clar per que s’entengui i prou polit com per no ferir ningú, al menys no més del compte.
Deia en el meu escrit espès o fibrat, segons s’entengui, que  per fer la Badalona que volem calen tots els esforços de la gent que se’n preocupa i se l’estima. Ja no en tenim prou amb la teòrica ni amb la lliçó magistral perquè, qui més qui menys, ja portem acumulats uns quants màster de viure la vida i som més savis, o menys totxos, que quan teníem vint anys. I el jovent nou, ja surt de l’ou amb trenta carreres apreses. Sabent això i també que el temps corre que se les pela i que no ens podem gastar la vida empaitant pollastres, penso que ja és hora, fa temps que és hora, que sense deixar del tot la teòrica, posem una mica més l’accent en la praxi.
Això no vol dir ni que obviem la crítica ni el debat ni la denúncia, això mai! Però, per l’amor de Déu (disculpeu-me l’expressió, només és un pòsit cultural), voleu dir que ja no toca una mica més d’acció? I quan dic acció, no vull dir necessàriament partidària, de partit, rotllo militant, ja m’enteneu, sinó exercir el badalonisme actiu, de mullar-se i de pencar. De tenir la valentia d’assumir el risc d’embrutar-se una mica el davantal de la puresa, encara que se’ns posin de dol les ungles del pensament.( Ai, que l’Andreu em tornarà a dir que m’espesseeixo!) . Vull dir que si volem que Badalona sigui una mica millor, hem d’estar disposats a oferir una part del nostre temps, del nostre treball, de les nostres il·lusions, dels nostres coneixement, del nostre esforç …de la nostra vida en definitiva per tal que a qui li toqui gestionar, ho pugui fer amb les millors eines possibles. Cal que siguem una mica més generosos i no caldrà que siguem més condescendents ni menys crítics. Està molt bé fer de franctirador però, per ser justos, també cal que de tant en tant ens arrisquem a fer de diana.
No tot és tant brut ni tan corrupte. És clar que cal treure algunes teranyines a totes les cases, sempre se n’hi fan, però això no justifica que deixem de fer dissabte per després lamentar-nos del mal endreç. Lamentar-nos i res més.
I no vull donar lliçons, bé una mica sí perquè ja començo a tenir-hi un cert de dret, però no massa. Només vull fer evident que si a la meva mica d’esforç i de compromís se n’hi ajunten d’altres, des de l’àmbit que sigui i en el grau que correspongui a la voluntat de cadascú, potser seríem capaços de treure les teranyines de cada casa i fer lluir, entre tots, una ciutat que faci goig i patxoca. Una Badalona que es faci dir: Carai!
Publicitat

Opinió

Minut a Minut