El Dragó de Komodo

Quan la Penya va fitxar com a entrenador el Sr. Garcia Reneses, vaig publicar un article a El Punt en el que criticava molt durament aquesta aposta de la junta directiva. Vaig titular aquell article “El Dragó de Komodo”, fent una hipèrbole de l’expressió empassar-se un gripau, ja que no n’hi ha de més grossos. Aquests dies m’he rellegit aquell article i m’he sentit confós. Hi deia coses com que l’Aito ja s’havia obsolit tècnicament com a entrenador i que el seu fitxatge no era èticament justificable, després de l’abandó que havia fet uns anys abans de tot un projecte que s’havia bastit al seu voltant. Molts no li ho vàrem saber perdonar mai. Avui escric aquestes ratlles, una vegada s’ha acabat la lliga i després d’haver perdut la possibilitat d’accedir a la final i haver-nos quedat fora de la propera edició de la Lliga Europea. És ara, amb la tranquil·litat de no semblar oportunista i la llibertat d’opinar sense matisos, que vull fer una pública rectificació i demanar a la junta que el va fitxar que vulgui acceptar les meves disculpes i el reconeixement del seu encert. A l’Aito, li vull fer arribar el meu agraïment més sincer per haver sabut retornar-nos aquell puntet d’autoestima que havíem perdut i unes il·lusions que s’havien marcit. Vostè tenia raó i jo no. I li confesso que aquests dies, mentre m’anava cruspint el dragó de Komodo, he descobert que no solament no té tan mal gust com em pensava, sinó que fins i tot m’agrada.