L’amic Jaume Lleal publica avui al seu “Pla del micaco” un post titulat “La puta i la Ramoneta” en el que critica aquesta postura sempre ambigua que el bipartit de CiU sempre fa valer en temes de radical importància i que li ha comportat habitualment un bon rendiment electoral.
L’encert d’aquesta política del bipartit és que mai sabem ben bé quina és més puta i quina més Ramoneta. De vegades no sabem ni tan sols qui és la puta de debò, ni si ens agrada més la Ramona. El resultat és que, de tan marejar la perdiu, al final i sense saber ben bé com, ells sempre se l’acaben menjant rostida i nosaltres emplomats i fent la lloca.
A la mesa del parlament s’han pronunciat d’acord amb allò que era preceptiu. La IP és tècnica i jurídicament impecable i, per tant, no toca votar en contra. La mesa no es pot pronunciar en termes polítics, sinó tècnics. O sigui que, en aquest sentit estrictament técnico-jurídic li toca jugar a …la Ramoneta. Endavant, …i surten de copes.
Ara bé, no triga gaire la puta en fer el seu joc i ja ens avisa que “alto les seques!” i que no es pensa abaixar les calces a canvi de res, que per això és puta, què carai! La U del bipartit s’apressa en deixar-nos-ho ben clar i canta espases.
….o no!
La Ramoneta torna a tenir la mà i sembla que vulgui cantar oros. Per una banda diu no sé què dels seus estatuts fundacionals i per una altra banda afirma amb contundència que no impediran l’avenç de la IP. Però al final, li passa la mà a la puta per que ens expliqui el final de la pel·lícula (com si no el sabéssim!) i …altra vegada espases!
Ei! Que ja sabem de què va això, que aquí ningú enganya i tothom està servit! Ja sabem que el govern d’Espanya no aprovarà mai aquesta consulta. Però això…a qui l’importa realment? A qui l’importa què digui el govern d’Espanya ni el joc que tingui a les mans, si aconseguim un milió de firmes i una resolució del Parlament català? Que tot això són trumfos i pinten bastos, cony!
Doblo!
Encara no us heu adonat que juguem a coses diferents? Mentre ells juguen al Tuti (o al Teto) nosaltres ja fa estona que juguem a la Botifarra. La botifarra de pagès que els fotrem quan aconseguim arreplegar totes les manilles i els deixem a ells amb sets i vuits i cartes que no lliguen i, com a molt amb algun cavall i una puta a les mans….la puta d’oros, és clar!
