El Campanar de la Merda 
Dimecres, 28.7.2010. 00:10 h
Mirall trencat
( 11 vots )
carregant
Només han passat quatre mesos des que vaig escriure l’article titulat Davant del Mirall. Avui me l’he repassat i m’he posat vermell. No pas de ràbia, sinó de vergonya.
Abans de seguir, us demano que el rellegiu. Tan sols us prendrà uns minuts.
Només els que encara tenim un cert sentit de la decència podem sentir vergonya. És aquell sentiment que ens incomoda davant l’exposició pública d’una actitud que ens deixa en una situació ridícula, fins i tot grotesca.
Llegint les meves reflexions de fa quatre mesos he tingut sentit del ridícul i em sento avergonyit, impúdicament exposat a l’escarni públic.
Mira que m’ho havien dit i repetit. Fins i tot amb una reiteració i una insistència que m’havien arribat, segons com, a molestar.
I jo, sempre esclau de la rigidesa dels meus principis, vaig aguantar el xàfec impassible, palplantat davant del mirall. Encantat, potser fascinat, davant una imatge borrosa que jo m’entossudia en veure nítida i clara.
En el meu article de llavors hi vaig deixar anar una frase, escrita a cor obert, que n’és la clau de volta. Deia:
En el rostre decebut d’un noi que podria ser el meu fill, hi he reconegut el meu, de rostre, de quan tenia jo la seva edat i em vaig sentir vençut per la mesquinesa dels mercaders d’ideals que em van fer creure que tot té un preu.
Jo m’ho vaig empassar. Em vaig empassar el rostre i la falsa decepció que s’hi reflectia i el vaig identificar com el meu propi, de quan tenia trenta anys. En una cosa sí que tenia raó, el rostre era el meu, però no era el de quan era jove, sinó que era el d’ara mateix, el dels meus 55 anys, que encara es mostra profundament decebut davant la mesquinesa.
No ho vaig saber veure. No ho podia concebre. Érem els mateixos personatges, però amb les edats i els rols canviats. Al cap de tants anys es repetia la història i m’ha volgut tornar a robar la cartera de les il•lusions un maleït mercader d’ideals, aquesta vegada disfressat amb el rostre d’un noi idealista.
M’ha ensarronat, m’ha pres el pèl sense contemplacions de cap mena i el que és pitjor de tot, m’ha convertit en el seu còmplice per tal que jo compartís l’engany amb la gent que aprecio, amb la gent amb qui crec, amb la gent que em feia confiança, amb la ciutat que m’estimo.
Sort que el mirall s’ha trencat i entre els bocins hi he pogut reconèixer el rostre autèntic del cínic. M’ha volgut robar la cartera però aquesta vegada no m’ha vençut. M’ha enganyat, ens ha enganyat a tots, és cert, però no pas vençut. Ja no.
Escombrarem les restes del mirall trencat i seguirem a la feina, com cada dia, amb la tranquil•litat de saber que, malgrat i més enllà dels mesquins, hi ha gent per qui val la pena preservar els principis i amb qui val la pena compartir esforços, il•lusions i, fins i tot, disgustos.
4539 lectures
17 comentaris
Imprimir
Compartir
Enviar article
COMENTARIS 
BadalonaAl Sr. Torres Palencia.
Trobo força interessants les reflexions que vostè fa que, a més, aporten una visió diferent de la majoria dels comentaris que fins ara he rebut en aquest post.
Ve a tomb que me'ls faci perquè hi havia, en el meu article, un rerefons molt personalitzat que jo no he volgut amagar per les circuimstàncies viscudes en primera persona. És cert el que diu al respecte que l'exercici de la responsabilitat ens hauria de dur a l'assumpció de les conseqüències que es deri... Llegir més
5
0
BADALONAEn la vida reconocer los errores es uno de los momentos mas dignificantes del ser humano, sobre todo cuando los que te quieren y están contigo te están diciendo que te equivocas. Todo ello viene a cuento de la reflexión que Vd. hace Sr. Estruch, como consecuencia del comportamiento del Sr. Uriel Beltrán al dejarlo como se dice en castellano “compuesto y sin novio”.
Su reflexión Sr. Estruch, le honra y soy el primero en aplaudirla.
Lo que no es aplaudidle es que después del rid... Llegir més
0
4
Ocatael que no acabo d'entendre és com vau poder confiar en aquest element..., valtros que coneixeu badalona, molta gent que l'havia tractat, fins i tot de jove, us n'hagués parlat ben malament d'ell.
Ara, tireu endavant i feu-vos conèixer per TOTA badalona, que heu de fer un bon resultat.
Sort!
1
0
Aviam Miquel,
veig que en majoria ja t'han afalagat prou, potser fins i tot un pel massa pel meu gust.
Dit això la meva reflexió que et comento és que l'Uriel ha sortit "llufa". D'entrada era un cap de llista estrany pels que no estem a cap corda política, no te sentit el posar-se vermell per aquest xicot ni per cap altra que de la política en fa el seu ofici, tot i que penso que la seva opció és igual d'encertada que tardana.
Si algú ha d'encapçalar la llista badalonina d'esquerra has ... Llegir més
0
0
Badalona
Endavant tú eres el candidat,això ha estat un miratge,cal mirar cap el futur. Pensa que som molts els que et farem costat.
Jaume i Mercè
3
0
Miquel t'ho vaig advertir, un trepa més que s'irroga el paper de Sant Jordi Salvador, no et preocupis la seva imatge a quedat malmesa per sempre més. L'aventura amb en Janet durarà ben poc, masses galls en el galliner.
Tira endavant i sigues tu el primer de la llista, pensa que a Badalona votem a les persones més que a les sigles d'un partit.
Ànims amic.
XIXU.
2
0
[object Object]Ningú, pot dubta de l'honestitat, tan politica com personal del Miquel i el que o fà es que no el coneix, jo no vaig creura mai,mai, amb l'Uriel, en el fons ha fet un fabor a tot el badalonins, anims Miquel!!!!! ets prou fort , tens le conviccions clares i els ideals integres, cony que mes vols
4
0
BadalonaTeresa Carrión: Permíteme agradecer tu comentario sobre mí...
Nadie que conozca a Miquel Estruch puede mantener -desde el rigor- que su honestidad tiene resquicios...Y en los tiempos que corren; hombres de su talante (por más vehemencia que demuestreen,en ocasiones) son los que Catalunya necesita. Yó se lo negué una vez. Pero me siento bién al rectificar....Y su partido (al que ama) ERC,se lo debería reconocer. Es un "valor real" y sin ser yo nadie para decir dónde; sí afirmo que el "... Llegir més
9
0
Badalona#7 Sr. Jordi Vilafant, en Miquel no va possar a l'Uriel ni el va propossar, només, en un acte de generossitat dificil d'ententre, li va cedir en nº 1 de la llista, pertant ni ha de plegar ni ha de demanar disculpes. Aquest és el meu ententre. Atentament. Teresa
6
0
BadalonaMiquel com quasi sempre, mol bé. Tu i jo ja hem perlat del tema Uriel Bertran per tant no em repeteixo, però desprès de llegir els comentaris que t'han fet, deixem dir-te:
No se qui és en Carlos Plaza però considero que t'ha fet un dels millor reconeixements que se li por fer a una persona. Ànims i endavant, necessitem persones com tu. Una abraçada.
#7
1
0
COMENTA
El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal
ELS MÉS
Amb Esquerra independència fiscal, sense Esquerra pacte fiscal
Amb Esquerra independència fiscal, sense Esquerra pacte fiscal
DARRERS ARTICLES
- El mar és ample 09.05.2012
- Lo siento mucho 19.04.2012
- Amb cara de besuc. 11.02.2012
- La nostra obligació 09.02.2012
- Dempeus i som-hi! 17.01.2012
ARXIU
ELS BLOGS D'INDIRECTE!CAT
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- El club més ranci dóna una medalla al Nobel més intolerant 23.05.2012
- “No es pot regalar Tabasa i Túnel del Cadí a ABERTIS” 23.05.2012
- Esperança Aguirre té tota la raó, “els Catalans i Bascos no som espanyols” 23.05.2012
- Fer descarrilar Catalunya abans del xoc 23.05.2012
- A Alemanya se'n riuen del rei. En un joc, pots fer de rei caçat 22.05.2012
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs