En acabar de llegir l’editorial del número 44 de la revista El Badiu de l’AVV de Centre, vaig escriure un post reactiu en el que hi abocava tot el contingut del pap, entregirat per la menja indigesta que m’acabava d’empassar. Una vegada escrit, el vaig desar a la nevera durant tot el cap de setmana per rellegir-me’l amb més calma i lluny del fogot i el mal de panxa.
Res d’allò que havia escrit m’hi era sobrer, en la línia del meu tarannà, poc donat a parar segones galtes. Però em vaig recordar, afortunadament, d’una observació que algú m’havia fet no gaires dies enrere, en el sentit de que els meus escrits podrien millorar amb un pèl menys de suc intestinal.
No em posaré, doncs, ni a rebatre les afirmacions ni a esclarir les insinuacions ni tan sols a combatre les intencionalitats polítiques que aquest escrit editorial conté i que ni es molesta en dissimular gaire. Fins i tot renuncio a desvetllar les mitges veritats i les omissions intencionades.
Qui hi vulgui trobar tot això, ja sabrà on cercar les fonts d’on regalima l’aigua tèrbola i quins bastons les remenen.
Ara bé, tot plegat m’ha fet pensar que cal posar les coses en positiu per tal de poder fer les propostes adequades en termes polítics.
Per ser breu faré només un reflexió i una proposta. Allà van.
Reflexió: És conegut de tothom que el model associatiu de Badalona respon, en gran mesura i salvant algunes excepcions, a una xarxa de petites entitats gestionades moltes d’elles sota uns criteris de lluita partidista i, en molts casos finançades mitjançant un model clientelista, poc transparent i, sovint, arbitrari. Les AVV responen de forma molt generalitzada, i amb més o menys intensitat, a aquest model de control i combat polític. Tant és així que, de vegades, al costat de la bona feina ciutadana que moltes fan, s’hi barregen i se’ls escapen intencions tan marcadament partidàries que arriben a malmetre la seva pròpia credibilitat. El resultat d’això és que s’aconsegueix l’efecte contrari i es contribueix a l’allunyament de la ciutadania dels processos polítics participatius.
Convé que hi reflexionem i que revisem els processos de participació ciutadana en les entitats amb l’objectiu de neutralitzar-hi, dins del possible, el control polític i l’acció partidista.
Proposta: De cara a la transparència i la sanitat democràtica, caldria contemplar en els programes electorals dels partits una proposta nova de finançament de les entitats que desterrés per sempre l’actual model. Cal que el compromís de la societat civil es pugui plantejar en termes de col·laboració, lleialtat i transparència amb l’administració. En la situació econòmica que estem travessant es posa més de manifest la necessitat de que tota la ciutadania sàpiga exactament quins recursos es destinen a quines entitats, en base a quins criteris i per fer exactament què. D’aquesta manera podríem saber d’una forma racional, clara i neta, qui fa què, com ho fa, per a qui, amb els calés de qui i amb quins objectius i resultats.
Potser d’aquesta manera tindríem tots plegats les coses més clares i ens evitaríem haver de llegir segons quines editorials asseguts a la tassa de wàter, per allò del mal de panxa..
