Opinió amb independència. Dimecres, 13 de desembre de 2017 17:31 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Miquel Estruch


Bon cop de falç doble fletxa Dimarts, 30.11.2010. 10:14 h

La sembra

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 7 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix







Etiquetes

No sé si és prudent fer anàlisis quan encara no he tingut prou temps per assimilar la magnitud de la patacada, però necessito fer-ho, encara que només sigui com a exercici mental i per fer-me baixar la tensió.
Deixeu-me exposar, abans que res, uns fets de matemàtica parlamentària, per mirar de posar una mica d’ordre a la cosa.

1- El tripartit d’esquerres ha perdut les eleccions sense cap pal•liatiu (28+10+10=48, de 135) Abans en tenia 37 + 21 + 12= 70, per tant, -22 escons=-31,43%)
2- ERC és, de les forces del tripartit, qui rep el càstig més dur (11 escons de 21= -52,38%)
3- La dreta guanya amb contundència (62+18=80 escons, contra 62 d’abans =+29%)
4- El nacionalisme radical espanyol puja amb força (de 17 a 21= +23,5%)
5- L’independentisme s’enfonsa estrepitosament (de 21 escons a 14= -33,3%)
6- L’autonomisme es manté i, fins i tot, puja lleugerament (48+37+12=96 abans i ara 62+28+10=100, per tant, +4,16%)

Fins aquí són fets irrefutables. De tot plegat se’n dedueixen unes diferències més o menys clares entre la composició del parlament abans i després d’aquestes eleccions.

- En l’eix nacional:
o Serà un parlament clarament autonomista amb un 74% de diputats a la cambra.
o Amb un contrapunt espanyolista, d’un 15,5% de diputats, repartits entre dos grups que comparteixen un discurs marcadament anti catalanista, unitarista i assimilador.
o I un contrapès minorat d’un 10,5% d’independentistes, repartits en dues forces minoritàries i enfrontades entre si.

- En l’eix social tindrem un parlament:
o De tendència majoritària de centre i centre dreta, amb un 64,5% de diputats.
o I un contrapès d’un 35,5% a l’esquerra, formada per les forces derrotades de l’anterior Govern tripartit, ara desunides i enfrontades ideològica i estratègicament.

Per tant, la composició parlamentària s’ha escorat d’una forma força clara cap a la dreta i cap a un autonomisme contrapuntat pel nacionalisme radical espanyol.

Aquesta és, tal com jo ho veig, la resposta que tant s’havia reclamat el 10-J al poble de Catalunya per la Sentència del Tribunal Constitucional, les Consultes per la Independència, pel Dèficit Fiscal i pels atacs sistemàtics de l’Espanya rància contra Catalunya i les seves Lleis.
Com hem arribat fins aquí? Estic convençut que la major part de la culpa (millor dit, de les culpes) és nostra, de tots plegats. Cadascú en té una part i a cadascú li correspon analitzar la seva.

A ERC hem comès molts errors dels quals no en penso fer la llista ara. Només en vull ressaltar un parell que em semblen molt significatius i dels que n’hem parlat poc.

El primer és el miratge de l’independentisme: Ens vàrem creure que l’independentisme havia crescut i que nosaltres n’estàvem recollint l’avinguda. En Carod apuntava alt, cap al milió de vots, no fa gaire. El resultat ha estat que ni una cosa ni l’altra. Ja vam baixar del mig milió l’any 2007 i, ara, els independentistes, tots junts, amb prou feines arribem als 360.000. Pel què fa a ERC, ens hem quedat amb la meitat del vots que teníem fa només quatre anys. Del milió somiat, al quart de milió escàs i mal comptat. Tot plegat, un miratge que es reflectia en el cel d’Arenys, d’on vam omplir-ne la riera de banderetes i gralles. Banderetes i gralles i, ara s’ha vist, poca cosa més. Diuen alguns que molts independentistes s’han refugiat a CiU. Ah, Si? Que algú m’ho expliqui perquè fins aquí no hi arribo. A mi em sembla, més aviat, que els ruixats del pacte del Magèstic ens van dur unes quantes galledes de vots emprenyats confiant-nos la seva rebequeria per castigar al papa i a la mama, però que no fos ni molt ni massa. Quan va ser el molt d’en Maragall encara ens ho van aguantar, però quan va ser el massa d’en Montilla ja no ho van poder suportar més i ara, han tornat espaordits i ressentits, al redós de les faldilles segures, acollidores i sempre prudents de la maternal convergència. No! no eren independentistes, no ho són! Són catalans prudents i assenyats, d’aquella prudència i seny mesurats que, de tant en tant, treu la bandereta i la gralla i, fan com l’avi Pujol, per deixar anar un macagumcony d’aquells que trona més que no plou i que té més de “l’ai que em cago” que no pas del “ves quin cony”.

L’altre error ha estat d’estratègia.: L'efecte esbarzer. No hem sabut veure a temps que el catalanisme del PSC es marcia a marxes forçades. Volíem afeblir el PSC per substituir-lo en el seu paper de referent de l’esquerra a Catalunya i s’ha pansit tan ràpidament que no ens hem adonat que la rosa ja havia caigut i només li quedaven les espines enganxades a les branques. Un esbarzer del que, com més maldàvem per sortir-ne, més ens esgarrinxava. Ells han perdut totes les flors i nosaltres ens hi hem deixat la pell. Mala societat hem fet!

Mal hem comprès els nouvinguts i mal ens hem entès amb els socis. I al damunt de tot plegat, ens hem clavat de bufetades entre nosaltres i d’esquena al respectable. No hem sabut veure, d’esquena com érem, que el públic anava marxant de la sala fins a deixar-la gairebé buida i trobava un millor gaudi en les ofertes de millor qualitat i major prestigi que li oferia la societat civil.

Ai las! Ara plorem les restes d’un somni. Però aquest, com qualsevol altre somni, és fugisser. Ara toca, després de fregar-nos els ulls i rentar-nos la cara, posar-nos a la feina i treballar dur, com sempre hem fet. Ara hem de plantar els nostres propis rosers i regar els jardinets amb cura per que creixin ufanosos. Hem de fer dels planters un nou verger d’aromes subtils que sedueixi una nova esquerra i ens permeti alçar les nostres roses amb el propi puny, perquè no ens en caldrà cap altre.

Avui mateix, sota aquest plugim fred que cala, he començat la meva sembra.
 


lectures 3815 lectures comentaris 13 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#13
5 de desembre de 2010, 13.16 h

#12 Benvolgut Jordi, per la complexitat d'allò que et vull diur, et responc en un nou post que he titulat "Un vot i una cervesa".
Cuida't!

Miquel


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#12
jordi fletxa badalona
2 de desembre de 2010, 22.56 h

ep,

tal com et deia, Miquel, jo sóc dels que encara no ha entès els tripartits, però amb aquest anàlisi que em fas ara ho començo a entendre i em poso les mans al cap !

des del meu punt de vista ERC ha fet ús de la mateixa tibiesa de la que acusa habitualment a CIU, i mirant enrera es penja medalles tan o més intangibles que el partit al qual vol donar alternativa !? sembla més aviat una baralla de rivalitat per veure qui fa seva la bandera del catalanisme. ui sí, perdó, no és el ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 1

item
#11
JoMateix fletxa On Visc
2 de desembre de 2010, 13.55 h

Independentment de a qui hagi anat a votar i perquè es fessin, tothom qui ha votat que Sí a les consultes votaria que Sí a un referèndum. I els números canten. Ara, llegeix-ho com vulguis.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 3

item
#10
2 de desembre de 2010, 09.02 h

A "Jomateix" No em serveix que facis servir les dades d'unes consultes per extrapolar-les al vot independentista. Allò va ser un moviment engrescador que ens va il·lusionar a molts però que no era més que això, una festa democràtica, una reivindicació, una protesta i sobretot, una il·lusió, és a dir, un miratge. I els miratges, com les il·lusions, per més reals que siguin, no són tangibles. Per aquesta mateixa raó podríem afirmar que el milió i miig del 10-J eren tots independ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 3

item
#8
JoMateix fletxa On Visc
1 de desembre de 2010, 11.39 h

Vols dades?

"Al 28-N van ser cridats a les urnes 5.363.356 ciutadans i, d'aquests, 570.361 van optar per donar suport al PSC, 384.019 al PPC, 229.985 a ICV, 218.046 a ERC, 105.827 a C's i 102.197 a SI. Al seu torn 3.189.073 van ser convocats a les diferents consultes sobre la independència a Catalunya, en les que que 596.182 persones hi van participar, i d'aquestes, 552.815 ho van fet a favor del 'Sí' segons dades de Decidim.cat.

D'aquestes dades se n'extreu que, en participació, les consul... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 3

item
#7
Montserrat fletxa Badalona
1 de desembre de 2010, 00.29 h

Estic d'acord amb qui firma amb un "JoMateix" (resposta núm 1). T'ho creguis o no, ho entenguis o no, hi ha molts independentistes de convicció que aquesta vegada han votat CiU. De fet, CiU sempre ha tingut vots d'independentistes. I, per aconseguir la independència, ens cal CiU o no sumarem. L'independentisme és transversal.

Saps que un any després del segon tripartit, el 40% del vostre electorat estava renegant, així ho deien estudis sociològics seriosos. L'"Esquerra" d'en Puigcercós ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 3

item
#6
30 de novembre de 2010, 14.51 h

Pep Sala i Jomateix M'haureu de demostrar això de que l'independentisme ha crescut. A mi els números m'indiquen exactament el contrari. Torno a insistir en allò que anomeno El miratge de l'independentisme.. Rellegiu-ho, sisplau. Potser el problema és que no entenem la mateixa cosa per independentista. Per a mi, hi ha diversos tipus d'independentisme però, que bàsicament es podrien agrupar en dos grups principals: - L'independentisme ideològic: És aquell que està convençut que la indepe... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1

item
#5
30 de novembre de 2010, 14.22 h

Jordi, Allò que cal sembrar és allò que hem perdut. És a dir: Confiança, credibilitat i suport. Com és fa? Primer: Triar el camp on es vol sembrar. Traducció: reidentificar el nostre espai ideològic. Segon: Escollir les llavors que cal sembrar-hi: Ja les he definit abans Tercer: Aplicar-hi els abonaments convenients. Traducció: Obertura estructural i organitzativa, acostament a la societat civil, captació de perfils adequats, regeneració de discurs, propostes valentes i innovador... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0

item
#4
Pep Sala fletxa San Fost
30 de novembre de 2010, 13.43 h

Tots el teus comentaris són bastant certs menys un L'INDEPENDENTISME NO HA BAIXAT els vots sumats dels que han votat directament independència són 360 mil, però aquí si han d'afegir els que teniem en préstec de convergència i encara toca afegir els vots independentistes poruccs que esperen que convergència ho proposi. Sumats tots aquests vots ens acostaríem segurament cap els 800 mil. Amunt els ànims.-


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2

5 !10 !20 !tots
1
!
2 >


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Miquel Estruch

Miquel Estruch logo rss

Badaloní! (amb això en tinc prou)

més informació

ELS MÉS fletxa


DARRERS ARTICLES fletxa

ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.