Més enllà de qualsevol ideologia, es pot fer política de moltes maneres i amb motivacions molt diverses. Dedicar-se a la política d’una manera més o menys activa pertany a l’àmbit íntim en el que les persones acostumem a prendre les nostres decisions. Ara bé, allò que fem en l’exercici de la política pertany, indubtablement, a l’àmbit públic.
Les paraules, en política, són molt importants. Allò que diem mentre fem política sempre és escoltat en clau pública i està subjecte a tota mena d’interpretacions, reinterpretacions i, fins i tot, tergiversacions o extractes de context. Ens agradarà més o poc o gens, però això no li treu ni un gram de certitud a l’afirmació.
Hi ha polítics més donats a la paraula que als fets i n’hi ha a l’inversa, tal com es vantava el President Montilla en un eslògan seu : “Fets i no paraules”.
Jo penso que, com en tantes coses a la vida, la virtut està en l’equilibri. L’enteniment humà és fet de paraules i d’imatges. Per tant, res no val si no s’articula al voltant d’un discurs intel•ligible i s’acompanya d’unes realitats visibles.
D’entre les moltes maneres de fer política, n’hi ha una d’especialment perversa perquè, com majors són els seus èxits, major és també la pèrdua de confiança en el sistema per part de la majoria de la població. M’estic referint a la política encarada des d’un vessant comercial o, fins i tot, mercantil.
Aquesta és una malura que, en major o menor intensitat, afecta a tots els partits i col•lectius que actuen en l’àmbit polític però que es fa palesa, sobretot, en les actituds i els rols que alguns polítics prenen com a conducta fonamental.
A mi em dol molt especialment aquesta manera de fer (o de ser) perquè malmet de forma greu els fonaments de les societats democràtiques. Atenta directament contra la base d’uns principis en els que crec fermament.
Del meu fer en política se’n poden dir moltes coses i se’m poden fer algunes crítiques fins i tot severes. Ho sé i ho assumeixo tan bé o malament com puc. Ara bé, sempre que la vida m’ha dut a prendre decisions, he procurat ser lleial als valors en els que crec i m’inspiro. Quan aquestes decisions han estat en l’àmbit del meu quefer públic, mai les he pres prioritzant la cerca d’un vot a la cerca d’un objectiu polític.
La política de cara a la galeria té molt poc valor per a mi. M’estimo més perdre vots que perdre el nord dels meus principis. Això m’ha costat més d’una i més de cent frustracions que acumulo al sac que arrossego per la vida però que, com a contrapès, m’alleuja la consciència.
És per això que em sento lliure de dir i de fer, en cada moment, allò que penso i que crec que és bo. És per això que, rere cada frustració, hi sé trobar les il•lusions necessàries per seguir avançant camí d’Itaca.
Avesat com estic a anar pel pedregar, cada flor que em trobo, cada clap de verd, cada font a l’ombra, són per a mi autèntics tresors que no tenen preu i amb els que no mercadejo en el mercat dels vots.
Ara i aquí, sóc el president de la secció local d’un partit al meu poble i l’actual candidat que aquest partit presenta als propers comicis electorals. Tinc unes responsabilitats que es deriven d’aquestes funcions que m’han estat encomanades. Però res més que això, ara i aquí.
Ara i aquí em trobo enmig d’una cursa electoral en la que hi compta tot. Escoltarem discursos que es fan enllà de les barreres de tota ètica, a la cerca del vot desesperat. N’escoltarem d’altres fets des de l’arrogància del qui es creu posseïdor de la raó primària. Uns altres vendran el fum que s’escapa de les seves pròpìes cendres i encara uns altres ens sermonejaran des de la negació de qualsevol mèrit aliè, assenyalant-nos les portes de l’infern. De tot hi haurà en el combat que ve i sé que, per activa i per passiva, em tocarà el rebre, com als altres, per haver-me posat en punt on sóc.
Però tant m’és. M’he fet el ferm propòsit de no caure en el parany del consumisme democràtic i no entraré en el mercat de les rebaixes. Avesat com estic al pedregar, trio el camí que crec més oportú, entre el discurs clar i els fets que m’acompanyen, presentant com a credencials la gent que gosa acompanyar-me.
La política la fem les persones i a la credibilitat de les persones i als seus actius curriculars em remeto. Ens oferirem al servei del nostre poble amb el compromís per estendard.
Jo hi poso la voluntat i l’empenta, Esquerra hi posa l’eina i tots els seus actius i un bon grup de persones representatives de la societat civil compromesa hi posarà l’accent i la vàlua del seu prestigi.
Ens sentim afectes al concepte republicà de ciutadania i posem els nostres millors actius al servei del comú. Hem obert l’eina del partit i l’hem posat a disposició del nostre àmbit ideològic per construir la Badalona del 2020, sense cap apriorisme ni condició. Resta obert i a disposició de tothom que es senti cridat a participar-hi.
Fem-ho plegats!
