Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

La vacuna

|

- Publicitat -

Observo amb satisfacció el ressò que ha generat la proposta de coalició que Esquerrra ha fet amb el grup Accent Independents per Badalona. He llegit moltes opinions publicades i n’he escoltat moltes més en primera i segona persona.

Salvant la sorpresa que pot haver causat, hi ha una sensació molt generalitzada de benvinguda que va més enllà de la reacció que podria ser l’esperada entre els més propers i que abasta alguns sectors allunyats del nostre àmbit ideològic.

Publicitat

M’agrada especialment el valor d’exemple que ja s’ha començat a deixar sentir amb efectes més o menys directes i de més o menys intensitat, però reals. Alguns en el meu propi partit, on el president Joan Puigcercós ens fa servir de referència en entrevistes a la premsa i a la ràdio, per visualitzar el camí a seguir, uns altres a la blogosfera i, fins i tot algunes respostes potser massa ràpides que no poden amagar una reacció un pèl infantívola.

Per contra, també he trobat algunes reaccions crítiques que objecten la proposta, des d’un cert escepticisme, bo i presentant-la com una maniobra política hàbil per part d’Esquerra que pretén obtenir una crossa per tirar endavant després d’uns mals resultats. Generalment es reconeix el mèrit ( i els mèrits), la bona intenció i la valentia dels components d’Accent, però se’ls nega l’encert de la seva aposta estratègica. Al mateix temps, a Esquerra se li reconeix l’habilitat tàctica però se li nega, per omissió, la profunditat (llegeixi’s sinceritat) de la proposta.

Alguns fins i tot m’adjudiquen, a mi personalment, el paper d’ideòleg d’aquest projecte i m’atorguen una bona capacitat tàctica. Doncs mireu, no. Ni una cosa ni l’altra. Ni hem fet una peça de laboratori polític ni sóc un bon tàctic. Simplement miro d’actuar d’acord amb allò que penso. No és d’ara que parlo de la necessitat d’implicar el prestigi i la vàlua a l’acció política. Ni d’ara ni de fa mesos. N’he parlat sempre d’això i, en totes les responsabilitats que he exercit a la vida he procurat sempre d’envoltar-me de la millor gent possible. Qui em coneix ho sap prou bé.

Si algú es pensa que hem copiat la seva idea i així ho vol fer creure i veure, només cal que tiri d’hemeroteca enllà per adonar-se que venim de molt més lluny que això. Per una altra banda, no es poden fer lligar dues idees quer parteixen de conceptes diferents. Una cosa és fitxar per incorporar (cosa que em sembla lloable, necessària i saludable) i una altra de ben diferent és oferir-se per servir i obrir-se per construir plegats un projecte nou. Nosaltres no incorporem al nostre projecte, nosaltres ENS incorporem a un projecte més ample, que ultrapassa el marc propi del partit amb voluntat d’anar creixent. Aquesta és la proposta i aquesta és la diferència.

Avui llegia amb sorpresa l’article de l’Andreu Mas a la contraportada d’El Punt. Ostres! Atorgar a Accent la capacitat transversal de poder convèncer tot l’arc ideològic democràtic de Badalona per que entrés en una catarsi unitària regeneradora, com si fos una mena de vacuna universal, em sembla realment surrealista. Tot i així és un elogi realment estimulant que em reafirma en que no ens hem equivocat ni en el camí ni en les persones.

Però, deixeu-m’ho dir: I de la ideologia què en fem? Ja he dit abans que la nostra proposta vol anar molt més enllà de les estretors d’un partit, però no pas més enllà del nostre marc ideològic. Nosaltres estem situats al fons i a l’esquerra. Perquè volem arribar fins al fons en l’exercici del dret a decidir amb una aposta inequívoca (sense cap tot-i-que..) en favor de la independència i perquè hi volem anar pel camí de l’esquerra. I és per aquests verals on coincidim amb la gent d’Accent.

Qui no es vulgui moure d’on és o vulgui anar fins a mig camí, pel mig o per la dreta, ja sap quines vies prendre però la nostra no, que és ben clara.
En el marc ideològic general sabem on volem anar i per on. En el marc local, que ja us admeto que, fins a cert punt, pot ser més tranversal, volem parlar de regeneració democràtica i hem començat per nosaltres mateixos per convenciment i per exemple. Hem triat i hem estat triats per uns companys de viatge de molta solvència i amb la credibilitat guanyada per allò que han fet i per haver apostat clarament per un projecte innovador que no està en condicions d’oferir càrrecs a ningú sinó més aviat reptes, riscos i maldecaps.

Aquesta és la mena de gent amb qui ens ve de gust fer camí. La que no té por de ser qui és ni fa escarafalls davant dels reptes. La que no té vocació de vacuna universal, a preu de laboratori, sinó que es presenta com a antídot a la grisor i al desencís, al preu de l’esforç i la voluntat més lliure.

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut