Fa poc més d’una setmana que ha estat canviat el cap del gabinet de serveis jurídics del Govern de la Generalitat. Jaume Galofré. L’anterior responsable d’aquest serveis, ha deixat pas a la jurista Margarida Gil, nomenada pel president Mas, en funció de les seves competències.

Una de les seves primeres actuacions ha estat presentar un escrit al jutjat competent en el Cas Palau, actuant en representació del Consorci del Palau de la Música, en el que es demana que es limitin els imputats en el cas, de manera que en quedarien fora, entre altres persones, Àngel Colom i Daniel Osàcar, ambdós militants de CDC i amb responsabilitats orgàniques en el partit.

Els arguments esgrimits pel gabinet jurídic en presentar aquest escrit són els de seguretat jurídica i prudència processal. Que dius...seguretat de qui? I prudència en favor de què o de qui? Dels imputats que deixarien de ser-ho, suposo, i de la derivada política que se’n desprèn. Sobretot en el cas d’Osàcar, pel què fa al finançament de CDC o en el cas de Colom el del desaparegut PI, mitjançant la desviació de fons públics a través dels filtres del Palau.

I dic fons públics perquè tothom sap que el Palau actuava de receptor, catalitzador i distribuïdor dels tresospercents (o quatres) de comissió disfressada de patrocini que li pagaven els adjudicataris de les obres públiques de la Generalitat i que, com està previst en les beceroles de qualsevol negoci, ja havien estat degudament escandallats en el preu de la cosa. Uns tresos o quatres que minvaven a dosos i mig, després del rentat i polit realitzat a través de les immenses i insaciables butxaques dels “senyors” Millet i Montull.

Per acabar-ho d’adobar, aquesta decisió ha estat presa al marge de la informació, ja no dic consens, dels òrgans del Consorci, el qual està composat per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Govern de l’Estat . D’això sí que se’n diu ben bé, tirar pel dret i sense manies.

L’Ajuntament de Barcelona ja ha posat el crit al cel i, ahir mateix, en sessió parlamentària, en Nadal ja li abocava al president Mas “Digui’m que no hi té res a veure”.

Muts i a la gàbia.

Bé, a la gàbia, no. Al menys de moment, no.

Ai, que patirem!