Opinió amb independència. Dijous, 19 d'octubre de 2017 09:37 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Miquel Estruch


Bon cop de falç doble fletxa Dimarts, 12.4.2011. 11:28 h

Doneu-nos ales!

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 6 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix







Etiquetes

Avui fa 80 anys d’una efemèride que marca un referent en la història democràtica del nostre país. Foren unes eleccions municipals, les del 12 d’abril de 1931, les que van donar un tomb radical a la història i ens van dur, dos dies després, a la proclamació de la República Catalana per part de Lluís Companys, des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona i poc després, de Francesc Macià, des del balcó del Palau de la Generalitat.

Aquella república va durar molt poc i, malgrat totes les il·lusions,  la vam haver de bescanviar per una Generalitat recuperada del bagul de les andròmines, en el marc d’un futur autonòmic dintre de la República espanyola. Una república que, tot sigui dit, només va poder ser proclamada per l’empenta democràtica i a remolc dels catalans.

Els borbons van haver de tocar el dos amb les maletes a coll, camí de l’exili. Vam alliberar Espanya de les seves servituds medievals, a cops de vot, i vam rebre a canvi, un nou menyspreu a la nostra llibertat.

Seny! Sempre el refotut seny!

Després, quan al 34 vam reaccionar amb rauxa, la resposta d’Espanya va ser fulminant.  De la del 36, ja no cal ni parlar-ne!  Anys més tard, vam tornar a tirar del seny per construir, amb la remor de sabres com a música de fons, l’Espanya impossible de les autonomies i vam posar-hi al capdavant, la testa coronada de l’hereu del dictador.

No serà que estem condemnats al seny etern pel pecat de  tenir la rauxa fluixa?

On és el nostre dret a la llibertat? On, la nostra dignitat nacional? Tan poqueta cosa som que ni nosaltres mateixos ens estimem prou?

L’Unamuno ja ens ho va advertir: “A los catalanes os pierde la estética!”. Quanta raó!

Què són, sinó estètica, totes les consultes per a la independència que s’han fet fins ara?
Què són, sinó estètica, els vots en aquestes consultes fets per tants polítics de primera línia que, després votaran altres coses quan es parli de convertir desitjos en lleis?
Què és, sinó estètica , fer voleiar un milió d’estelades un diumenge de juliol?

No hi tinc res en contra d’això, ans al contrari, que jo també m’hi sé perdre per aquests verals. I si no, només cal que mireu la foto que acompanya aquest post.
Però, compte! Que l’estètica, sense el moll de l’ètica, no és més que ornament i festa que cal explicar. I és, precisament, en l’explicació d’aquesta estètica on sonen sempre les veus del seny, cercant la  ponderada conducció dels sentiments pels caminals de l’ordre.

“Ara no és el moment!”  “El poble no està prou madur!”  Aquestes són frases de recurs que les veus assenyades empren per justificar la manca de coratge polític.
D’altres, potser més saberudes, parlen de legalitat, de lleis, de constitucions  i d’altíssims tribunals.
Des de la política pragmàtica diem que cal avançar per etapes cap a un objectiu clar.

Potser tots tenen raó. És més, segur que tots tenen una part de la raó, perquè això sempre és així, ja que la raó no és mai un bloc sinó que està feta de multitud de partions.  

Però tant és! Més enllà de raons i desraons, Jo els pregunto, als uns i als altres: Era legal proclamar la República Catalana el 14 d’abril del 31?  Ho va ser proclamar la República Espanyola, uns dies més tard? Quina empara legal tenia assenyalar la porta de l’exili a les testes coronades? I encara més: Era el moment? Estava prou madur el poble?

Voleu dir que els va importar realment, tot això? O més aviat van saber llegir els signes dels temps?
Hi havia la voluntat popular expressada en unes urnes municipals i amb això n’hi hagué prou. Amb això... i amb l’ètica, n’hi hagué prou per convertir l’estètica en autèntica democràcia.

La voluntat del poble està per damunt de tota llei i per damunt de qualsevol corona. El poble dóna ales i el polític que no estigui disposat a fer-les servir per volar, no es mereix ni el lideratge ni, molt menys, un raconet discret als pedestals de la història.

Lluny de l’estètica que ens perd,  cal que donem la paraula al poble i que el poble mani.

Vuitanta anys s’han escolat des del clam i ja va essent hora de tornar a reclamar allò que és nostre: la veu i la voluntat!

Doneu-nos ales i us ben asseguro que n’hi ha uns quants que sabrem volar fins als balcons dels nostres ajuntaments per proclamar la llibertat.

Doneu-nos ales!


lectures 2609 lectures comentaris 4 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#4
Marc fletxa Badalona
13 d'abril de 2011, 09.08 h

Totalment d'acord. Estem apunt per aixecar el vol. De fet, ens estem començant a enlairar. No hi ha marxa enrera! Volem alt, amunt, fins a la llibertat del nostre poble!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

item
#3
Karme fletxa Alt Penedès
13 d'abril de 2011, 09.01 h

Vull la independència ara mateix. Que estem esperant per fotre el camp d'espanya?. Rés d'estètica, només ètica perquè nosaltres tenim la raó.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#2
12 d'abril de 2011, 19.27 h

Molt bo el teu article. Ens falta decisió. El poble ja està madur per al salt a la independència. Aquestes coses no van per etapes. Quan hi ha la consciència es produeix el salt a una situació qualitativament nova. Hem de guanyar la majoria i aleshores tot serà qüestió de conquerir el que és nostre: el dret a la independència.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0

item
#1
Ivan S. fletxa Barcelona
12 d'abril de 2011, 17.23 h

Molt bo.Totalment amb vostè.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Miquel Estruch

Miquel Estruch logo rss

Badaloní! (amb això en tinc prou)

més informació

ELS MÉS fletxa


DARRERS ARTICLES fletxa

ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.