Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Quin patir, noi! Quin patir!

|

- Publicitat -

Potser a algú li podrà semblar un tema massa prosaic, potser trivial fins i tot. A mi no m’ho sembla pas. Fins i tot diria que és un indicador (un de tants) de la qualitat (baixa qualitat, és clar) de l’actual des-govern badaloní.

M’estic referint a l’espectacular proliferació de  terrasses, mini terrasses, micro-terrasses i…com en diuen?  Ah, sí: “Vetlladors”!!! (Per cert, quin nom tan poc afortunat per a un conjunt d’una taula i quatre cadires a l’aire lliure, perdoneu que us ho digui!)

Publicitat

Com que m’imagino que gairebé ningú s’haurà llegit l’ordenança municipal sobre instal·lacions a l’espai públic, ho podeu fer en aquest enllaç. És curteta i s’entén molt bé.

Jo em demano: Si fem una normativa, se suposa que és per complir-la i fer-la complir, no? És més, vull pensar que, quan es va fer, es deuria haver fet amb cap i peus, oi? És a dir, pensant en el bé comú i fent prevaler els drets del comú per sobre dels interessos particulars. Deuria ser així, suposo.

I si no ho fos. Si la normativa hagués quedat obsoleta o caduca, n’hi ha prou en fer-ne una actualització. Vaja, diria jo! De fet, aquest mes de juliol n’han fet una de modificació que podeu veure aquí.

En qualsevol cas, només cal passejar-se per qualsevol carrer de la nostra ciutat per comprovar de seguida les noses i els entrebancs que arreu proliferen i que, aquest estiu, han crescut com bolets abans d’hora. Què n’hem fet dels criteris de mobilitat? Encara no he sentit els invisibles queixar-se’n, però ja em puc imaginar que es deuen estar enfilant per les parets. I amb tota la raó!

Però allò que més m’inquieta és comprovar l’enorme quantitat d’aquestes ocupacions que no respecten, ni de bon tros, la normativa municipal. Ni en les distàncies de pas, ni en les ubicacions, ni en la pròpia instal·lació.

Davant d’aquest desgavell, em vénen al cap un seguit d’interrogants:

–          Tenen permís?
–          Si no el tenen, com és que hi són i ningú hi fa res?
–          Si el tenen, com és que els van donar permís sense complir normativa?

A mi se m’acuden set possibles respostes a aquestes preguntes:

1-      No ho han vist o no se n’han adonat
2-      Desconeixen la normativa
3-      Ho han vist i se n’han adonat però no saben com resoldre-ho
4-      Ho han vist i se n’han adonat però no hi fan res perquè ja els sembla bé així.
5-      Ho han vist i se n’han adonat però no hi fan res perquè és massa feina.
6-      Simplement, fan la vista grossa
7-      Algú cobra de sotamà per fer la vista grossa.

Les preguntes 1, 2 i 3 només tenen una resposta: Ineptitud.
Les preguntes 4 i 5 es responen amb: Desídia.
La 6 té un nom molt lleig. Se’n diu prevaricació.
I la darrera està clara: Corrupció.

Seré generós i donaré per suposat que no es tracta de cap de les dues darreres opcions. En aquest cas, el govern hauria de respondre quin és l’adjectiu que més li escau: El d’inepte o el de desidiós. Potser una combinació dels dos?

Si no és cap de les dues, llavors no tindrem més remei que dur-los als jutjats.

No deixa de ser curiós (eufemisme) que permetin la lliure ocupació de la via pública, fora de normativa,  per part d’establiments privats que, amb ànim de lucre, ocupen espais de forma il·legal per al consum lucratiu de drogues dures legals com són l’alcohol i el tabac. Contrasta aquesta permissivitat extrema amb la retirada de bancs i fonts públics per evitar que la gent els faci servir per reunir-s’hi.

Mon germà gran, persona sàvia i discreta com poques, publicava al seu facebook fa poc: “Què farà aquest noi (es referia a l’alcalde Garcia) si la gent es reuneix ara sota els fanals? Els farà arrencar?”

Potser sí!  Arrencarem bancs, fonts i potser fanals per que la gent no degradi l’entorn (quin concepte més bèstia!) i, en canvi, permetrem i fomentarem el lucre privat en espais públics per facilitar la venda i el consum de drogues dures.

Després voldrem tapar l’expedient, regulant els horaris de venda d’alcohol en determinats establiments i voldrem combatre els “botellons” adolescents amb mesures repressores i a cop de porra. Edificant!

Ai mare! Ara ja comencen a fer por no només per la seva ideologia (això és un altre eufemisme), sinó també per la seva poca traça en  la gestió.

Quin patir, noi! Quin patir!

Publicitat

Opinió

Minut a Minut