Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

A cops de porra!

|

- Publicitat -

Quan algú afirma que cal eliminar les unitats de convivència i civisme de la Guàrdia Urbana per dedicar-les a patrullar, ens està ensenyant sense cap matís la rel del seu tarannà: Menys diàleg i més xarop de bastó.
Però això encara pot ser més greu si ho amanim amb el vinagre de la xenofòbia i enfoquem cap al col•lectiu (col•lectiu?) de nous immigrants com a principal nucli dels problemes de convivència i civisme.
Simplificant una mica, qui fa aquesta mena de propostes ens està dient que els focus d’incivilitat i petita delinqüència es concentren en els immigrants nouvinguts i que la solució és reprimir-los a cop de porra.

A partir d’aquí, caldria que ens preguntéssim per què algú fa aquesta mena d’afirmacions i per què proposa aquest tipus de “solucions” que, tot sigui dit, ni detalla ni quantifica ni valora.
A mi se m’acuden dues raons. Una de més calculista, estratègica si voleu, però clarament interessada i mesquina, i una altra de més profunda, que va més a la rel, que té una dimensió cínica i amoral que no té pal•liatius.

Publicitat

La primera és simplement la de trobar un discurs senzill i directe (màrketing pur), que pugui quallar fàcilment entre un determinat perfil de votants (target) especialment tocat per la situació econòmica i que, desmoralitzat i minvat de recursos, es pugui veure temptat de cercar un culpable tangible de la seva situació. Assenyalat el culpable, només cal dimonitzar-lo a base de fer córrer una sèrie de “mites” i tòpics ben estudiats, escalfar el ànims de la gent i dirigir-los en contra seu. A partir d’aquí, atiar les passions negatives dels que ho estan passant malament és tan fàcil com gratuït per algú que no tingui escrúpols i sí prou mitjans com fer-ho de forma intensiva i insistent. Al final, quan el “mercat és prou madur”, només cal aportar la solució en forma de “llevataques miraculós” de la marca “Vota’m” i llestos. No calen exemples, oi?

Per què? Per què d’aquesta estratègia? Per què contra els immigrants?

La darrera pregunta es respon tota soleta. Perquè estan al final de tot de la cadena tròfica política. A sota de tot dels graons social i econòmic, fàcilment destriables de la resta i, per sobre de tot, sense l’arma del vot per defensar-se. No són ningú, no són res. Escòria, carnassa fresca que resulta gratuïta per llençar, des de la criminalització sistematitzada, als lleons del cansament i la impotència, convertits ja en desengany, frustració i …ràbia.

Què hi guanya qui fa això? Vots. Uns vots que no importa en quin camp s’hagin collit sinó que serviran per atorgar a algú una situació de sou i privilegi que li serien impossible de trobar en el salvatge desert del mercat laboral del món privat. Ras i curt.

Què hi perd? L’honorabilitat. Aquest és el negoci: Vendre l’honor al preu d’un sou i al cost social de la convivència.

Però….aquesta només és la part mesquina, la xocolata del lloro de la indignitat. Ho veiem?

El problema no és el diferent, el problema és la pobresa. Suposo que aquesta afirmació no tindrà massa rèplica.

Molt bé, doncs…d’on ve la pobresa, d’on ve la crisi que estem travessant? En quines turbulències va naufragar la nau de l’economia mundial? Quines eren les polítiques econòmiques que ens han dut a l’actual fallida? Qui les va promoure? Qui va crear, mitjançant l’aplicació del seu model econòmic i polític les bombolles financeres i immobiliàries? Qui va fer servir aquests booms econòmics per atraure milions de persones d’arreu del món a la cerca d’una esperança de vida, de la oportunitat d’un futur?

Quan trobeu la resposta a aquestes preguntes, hi veureu els mateixos que es van enriquir fora mida a base de saber moure’s en les corrupteles d’aquesta xarxa d’interessos polítics i econòmics a costa del futur desastre. Un desastre anunciat que ara s’ha fet present.
Són els mateixos que, des de la més completa amoralitat, des d’una posició de privilegi aconseguida sense gaire escrúpols, ara assenyalen els pobres d’entre els pobres, com a culpables de tot plegat perquè siguin oferts a la fam dels que han perdut el tren del futur.

Això fan. Després d’haver aconseguit els seus privilegis amb unes polítiques econòmiques que ens han dut al col•lapse, no solament amaguen i defugen les seves responsabilitats, sinó que segueixen afavorint i protegint els seus còmplices (entengui’s bancs, caixes, grans grups corporatius empresarials, trusts, gurús de les finances i altres bèsties) i enfronten les seves víctimes entre sí, per la baralla d’un rosegó de pa cuit en el forn obscur de l’economia submergida, pel robatori d’una bossa de mà amb vint euros i una visa bloquejada, per la discussió amb els escandalosos del tercer-quarta (dels quals ja n’estem fins als collons), o pels drets sobre els ajuts del menjador escolar que s’emporten aquells moros de merda.

Qui són els incívics? Au! Aneu i voteu-los, que amb el vostre vot s’escarxofaran al seient del Saló de Plens, al del menjador del seu pis a Badalona o al de la seva casa a Pedralbes, a l’ombra còmoda d’una nòmina que la majoria de vosaltres no ensumareu mai més.

Què en farem llavors dels nostres ideals i de les nostres esperances?

No! La resposta no és més porra sinó treballar més, amb els pocs mitjans dels quals disposem i dels molts esforços que hi volem esmerçar, per pal•liar els efectes del desastre. Un desastre que és fill d’una ambició sense mesura i d’un sistema de privilegis que sempre s’estimarà més brandar les porres damunt dels caps dels pobres que no pas aplicar mesures de cohesió social que equilibrin una mica el dret a una vida digna.

No m’agrada fer bonisme papanata amb aquestes qüestions. Fa molts anys que vaig deixar de creure en la supèrbia de les polítiques paternalistes i de la caritat cristiana. No és això. Cal ser curosos i saber que hem d’exigir a tothom el compliment de les normes que ens hem imposat. Només faltaria! Però no podem consentir que ens diguin la lle per la be i assenyalin amb el dit a col•lectius desprotegits per carregar-los el mort de la intolerància.

Jo no veig immigrants a la meva ciutat, hi veig ciutadans. Molts amb problemes, uns quants amb conductes incorrectes, fins i tot alguns que delinqueixen. Però també n’hi veig uns pocs carregats de privilegis i descarregats de vergonya que pretenen enfrontar els pobres amb els pàries de manera que ells puguin anar fent la viu-viu, tot llastant els recursos públics amb elements sumptuosos i superflus de seguretat personal que, de ben segur, farien millor servei a la comunitat atenent les necessitats de la gent que realment els necessita.

La convivència i la cohesió social han de ser la prioritat màxima del govern municipal. Jo no ho puc entendre de cap altra manera. En canvi, qui, des d’una posició de responsabilitat política, es dediqui a somoure les bases de la nostra convivència, no és digne d’ocupar ni aquesta responsabilitat ni cap altra ni es mereix el nostre respecte, ni que ens el vulgui imposar a cops de porra.
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut