Coneixeu la història aquella que explica com l’amplada del cul de dos cavalls ha acabat condicionant la mida dels reactors dels coets espacials? Suposo que sí. És tot allò que va des de l’amplada dels túnels ferroviaris dels Estats Units que condicionen la mida d’aquests reactors, a la mida dels túnels condicionada a la dels trens. La dels trens a l’ample de la via. L’ample de la via a l’amplada dels eixos. Dels eixos dels trens als eixos dels carruatges i de la d’aquests a la de les roderes dels vells camins anglesos. Unes roderes que havien estat marcades pels transports rodats dels romans, que els havien fet d’aquella mida per poder-hi encabir el cul de dos cavalls de tir.
Sembla mentida la importància que poden arribar a tenir dos culs.
I ara….no sé per que us explico aquesta collonada.
Fet i fet, a mi se me’n ben refoten tant els culs de dos cavalls com els de dues eugues.
Tot i que…, no deixa de ser curiós constatar com els culs dels uns poden condicionar l’amplada de la via del tren o com els culs d’unes altres poden acabar resultant més importants per alguns que no pas saber si la prioritat del TGV europeu es decanta per l’eix París-Irún-Madrid o pel de Lió-Perpinyà-Barcelona-València.
Però, aquesta història també la coneixeu, oi?
Ja és ben cert que quan es tracta de Catalunya, tant Espanya com França sempre se’ns hi ha posat de cul.
