- Publicitat -
Parlem clar?
Ahir vaig publicar al El punt un article que sé que pot haver ferit algunes sensibilitats. Ja sé que hi ha moltes persones, tant a Iniciativa com arreu de la ciutat, que tenen una preocupació certa i una estima sincera per Dalt la Vila, però les preocupacions i els afectes personals no poden ser confosos amb les accions, actuacions i conseqüències que es deriven de la praxi política dels partits en l’exercici de les seves responsabilitats. No em val que allò que ha estat aprovat des del govern de la ciutat, sigui després utilitzat com a arma incendiària en l’exercici de la legítima oposició, pels mateixos que ho havien aprovat quan eren al govern. Trobo que aquest estil de fer és d’una extrema irresponsabilitat i drena la credibilitat de la classe política i, per tant, malmet els fonaments de les estructures democràtiques. I ara no faig ironia, com acostumo a fer des de les meves galeries a El Punt, sinó que carrego amb tota el rigor intel·lectual de què disposo i amb el convenciment que s’arrela en els meus principis ètics. El meu parer és ben clar: Això és fer trampa.
Com també és fer trampa intrigar des de les plataformes veïnals en la defensa obscura d’interessos particulars, com fan alguns veïns, aprofitant-se de la honesta bona fe de la majoria. Tots els interessos són legítims si no es demostra el contrari, però és fer trampes no parlar-ne obertament o amagar-los i fer veure que es defensa només el bé comú.
I també és fer trampa aprofitar-se dels sentiments i les preocupacions dels veïns per inflar la bola i generar alarmes que moguin a la mobilització veïnal per tal de treure’n uns profits bé sigui polítics, propagandístics o particulars.
Que no! Que aquest gripau jo no me l’empasso. Ni per l’acció política ni per l’acció particular.
Si Iniciativa ha canviat d’opinió respecte del PERI i del PMU de Dalt la Vila que es van aprovar amb els seus vots, hauria d’explicar ben clarament a què es deu ara aquest sobtat canvi d’opinió i per quines raons fonamentades i documentades, allò que abans els semblava bé, ara ja no solament no els hi ho sembla sinó que els mereix una campanya de mobilització sota el lema “SALVEM”. Un lema que es contraposa semànticament al suposat concepte “DESTRUIM” que, segons el seu criteri, es desprèn del PMU que ells mateixos havien aprovat. Vull dir amb això que el que han de justificar és el canvi polític que representa passar de voler destruir a voler salvar, amb raons que s’entenguin ben clarament, més enllà del simple traspàs de la seva formació del govern a l’oposició.
I entro a sac, si voleu, perquè no em fa cap por expressar les meves opinions en aquest tema atès que tinc els conceptes més que clars.
Dalt la Vila és el meu barri des de fa vint-i-nou anys. La meva dona ja hi va néixer, igual que la seva mare, hi han crescut els meus fills i jo mateix he treballat per aquest barri en la mesura de les meves possibilitats sempre que n’he tingut ocasió. Ho sap tothom qui em coneix. Com també molta gent sap que no sempre he tingut allò que en diuen un bon “feeling” amb diferents juntes i en algunes etapes de l’Associació de Veïns. Sempre he estat un ferm detractor de la partitdització (en el sentit de partit polític) de les associacions veïnals i també de la seva utilització com a plataformes de projecció personal o política d’alguns dels seus responsables. Aquesta actitud m’ha comportat alguns problemes i algunes enemistats. Les assumeixo totes sense reserves i em ratifico en les meves conviccions.
Dit això i per esvanir cap dubte, diré ben clar que jo sí que tinc interessos particulars que queden directament afectats tant pel PERI actualment vigent com pel PMU que és ara objecte de preocupació. La meva família és de les poques (si no vaig errat, només són tres) que queden afectades directament pels polígons d’actuació. La casa del carrer Barcelona, 21 fa vuitanta anys que és la casa familiar de la meva sogra. Aquesta llar ha conegut ja cinc generacions de la mateixa família. És un habitatge de lloguer de renda baixa que no ha rebut més inversions que les dels llogaters. Els meus sogres no tenen res més que una llar que anirà a terra, la seva família, els seus records i un futur incert. Un petit món que es mor. I això, naturalment, ens preocupa moltíssim. Oi que queda clar?
Molt bé. Parlem de Dalt la Vila?
Actualment hi ha un PERI vigent que es va aprovar el 1987 i que va ser revisat el 1997. El 2004, en el marc de la participació ciutadana, es van fer unes jornades de reflexió sobre Dalt la Vila que van donar com a resultat l’evidència de que aquest PERI calia ser revisat de dalt a baix i com a conseqüència d’això, l’Ajuntament va aprovar, el juliol del 2004, la suspensió de llicències per un any a fi i efecte d’efectuar un estudi de diagnosi sobre el barri. El setembre de 2005 s’aprovava en fase inicial el PMU i una nova suspensió de llicències per un altre any. Després de rebre l’estudi de diagnosi elaborat per un equip de professionals, es va procedir a l’elaboració del PMU que va ésser posat en període d’exposició que acabava el juliol de 2007. A proposta dels propis veïns es va concedir una pròrroga d’aquest període que acabarà el proper dia 31 d’octubre.
Aquests darrers mesos de finals d’estiu i principis de tardor han estat força moguts i s’ha constituït una comissió de veïns encarregada de tractar amb l’Ajuntament per tal d’informar-se del contingut del PMU, veure’n les discrepàncies i tractar de resoldre els punts de desacord.
De tot el què he pogut anar copsant dels uns i dels altres i dels meus propis criteris extrets de la lectura i estudi del contingut del PMU, en trec algunes conclusions, la primera de les quals em porta a afirmar que aquest pla és molt (però molt) millor que el que està actualment vigent (PERI del 1997). La segona conclusió és que hi ha un consens força ampli sobre el contingut del PMU, almenys en la seva major part. Les diferències, però, entre l’Ajuntament i els veïns, es concentren en la seva pràctica totalitat en els anomenats polígons d’actuació. És a dir, en aquelles excepcions als criteris generals en les quals el Pla preveu fer-hi algunes actuacions urbanístiques.
Val a dir que en aquests set polígons d’actuació, no hi ha un desacord total, sinó en només cinc i no amb la mateixa intensitat. En el que correspon a la cantonada entre Lladó i Sant Felip i d’en Rosés, sembla haver-hi força acord entre les parts afectades. Pel què fa al de la Plaça Pau Casals, hi ha un cert compromís per part de l’Ajuntament d’acceptar les propostes dels veïns. En els altres cinc, però, persisteix el desacord frontal.
La meva opinió coincideix amb alguns dels posicionaments dels veïns com en el cas dels dos polígons que afecten al carrer Quintana Alta, amb les seves cantonades amb carrer de Dalt i Lladó i, només en part en allò que afecta al carreró Barberà (abans carrer de la Mongia). Pel què fa al polígon del carrer d’en Pujol (horts d’en Fluvià) confesso que tinc molts dubtes i encara més, després d’haver vist les propostes d’en Jordi Moliner. I pel què fa al polígon que afecta a les restes del teatre romà i el bescanvi d’edificabilitat amb la pastilla que conformen les cases que fan cantonada amb el carrer Barcelona i Sant Sebastià, més les restes de la masia de Can Tries, jo hi tinc una postura més bel·ligerant que no pas la comissió de veïns. I la hi tinc per dues raons ben clares: Una de particular perquè deixa a la meva família al carrer i una altra de profundament ètica i ideològica, ja que consuma una acte de deixadesa i de desídia irresponsable en la descatalogació d’un edifici que formava part del nostre patrimoni arquitectònic i que s’ha deixat enrunar amb tota la mala intenció especulativa. I tant! I si no és així, que algú m’expliqui amb quin criteri un promotor compraria un edifici catalogat en runes? Au va! M’oposo enèrgicament a la descatalogació de la Masia de Can Tries i estic disposat a promoure fins on faci falta l’exigència de que es reconstrueixi aquesta masia a càrrec de qui directa (propietaris) o subsidiàriament (Ajuntament) ha permès que, per deixadesa o mala intenció, es malmetés una finca catalogada.
Tampoc estic d’acord amb l’oposició d’alguns veïns a prohibició d’agrupament de finques. El pla protegeix les cases de cós i no en permet l’agrupament que cerqui guanyar edificabilitats. Jo crec que la proposta del PMU en aquest punt és bona, molt bona. Alguns veïns proposen la possibilitat d’agrupament amb la condició que es preservin les façanes. Això vol dir que, per dins es pugui fer de tot i força i per fora, mantenir una mena de decorat en forma de parc temàtic. Ho trobo impresentable i, al menys aquí, trobo que el PMU està molt encertat, hi insisteixo.
Està clar que Dalt la Vila, des d’un punt de vista arquitectònic no conté cap meravella i que el seu valor rau en l’entramat dels seus carrers i carrerons i en el conjunt històric patrimonial que suposa el bressol de la nostra ciutat. Això és, urbanísticament, tot l’interès del barri. Per això, algunes propostes d’aliniament que preveu el PMU són indefensables, com també ho són les que permeten el joc especulatiu en una barri de característiques tan particulars, per no parlar d’algunes llicències estètiques d’escandalós mal gust o fora de lloc que alguns veïns s’han pres en les seves propietats. Tots les coneixem i no toca ara parlar-ne, però sí que toca regular per tal d’evitar que n’hi hagi d’altres.
I ara, si heu tingut la paciència d’arribar fins aquí, us mereixeu el premi de la polèmica.
Sóc un ferm partidari de la preservació del nucli històric de Dalt la Vila i això vol dir, tal com jo ho veig, que cal aprovar aquest PMU, però no només ni tal com està. Si l’Ajuntament no aprova aquest pla, restarà vigent l’actual PERI que per dir-ho sense embuts, és com una merda lligada amb un cordill. Això volem? Això volem salvar?
Jo penso que cal afinar bé en les al·legacions i que cal arribar a un acord àmpliament consensuat entre l’Ajuntament i el moviment veïnal. Uns i altres han de fer l’esforç d’apropament. Ara no és hora ni de pancartejar ni de dictar decrets. Ara toca fer l’esforç d’entendre’s.
L’Ajuntament ha de saber posar el punt d’empatia necessari per tal d’entendre i assumir el sentir i la voluntat populars, fins i tot si cal anar més enllà de les sempre fredes consideracions tècniques o calgui superar les no gens fredes pressions econòmiques.
Per la seva part, els veïns, han de poder assumir sense complexos que no sempre tot és possible i destriar sense manies allò que té de seriós d’allò que hi ha de demagògic en alguns discursos, tant de la classe política, com d’entre els propis veïns. I amb aquests valors, aguantar ferms en allò que considerin més essencial i irrenunciable.
I ja per acabar, vull deixar anar una idea ben clara per que quedi oberta per a un altre debat:
PMU, vol dir Pla de Millora Urbanística, només això, res més.
Per garantir un futur digne de Dalt la Vila, amb la planificació urbanística no n’hi ha prou. Només n’és una PART imprescindible. Per configurar el TOT necessari, calen encara moltes altres coses. Ja en parlarem més endavant, que avui ja hi fotut massa rotllo.
Publicitat
