Les xifres són tan monstruoses que ballen pels caps sense que trobin un punt d’enteniment. La informació es cuina i tergiversa de tal manera que quan arriba al seu destinatari no hi ha manera de treure’n l’aigua clara. Per una altra banda, la legió de doctes experts i els vespers d’opinaires a sou maregen la perdiu a diari. El primers amb un excés de prudència farcida de tecnicismes que vol amagar la seva incapacitat d’aportar solucions, i els altres amb la xerrameca habitual esvalota criatures. Llegir-ne més

Voleu dir que ens ho mirem bé, això de les crisis bancàries i els ajuts públics al sistema financer?  Hi ha un embolcall d’eufemismes tan gran que la realitat queda totalment transfigurada, fins al punt que donem per assumit que CAL evitar, de totes, totes, que el sistema financer trontolli i, per descomptat, que s’enfonsi.  Deixeu-me que negui la major i qüestioni públicament aquesta pretesa necessitat. Ja sé que se’m tiraran els llops a sobre,  però tant és.  Diguin el què diguin, el rei va nu. Llegir-ne més

El 22 de juliol de 1969, en sessió solemne de la Cortes Españolas presidides pel propi Generalísimo Francisco Franco, l’aleshores Príncep Juan Carlos  Borbón, va ser nomenat hereu i successor del dictador. En el discurs previ, Franco va parlar molt clar. És aquell conegut discurs en acabat del qual va deixar anar aquella framosa frase de “Lo hemos dejado todo atado y bien atado” que molts recordaran.  I tant que sí! Entre altres coses va dir: “Ha de quedar bien claro y bien entendido ante los españoles de hoy y ante las generaciones futuras, que esta Monarquía es la que con el ascenso clamoroso de la Nación fué instaurada con la Ley de Sucesión del año 1947 y perfeccionada por la Ley Orgánica del Estado del 10 de enero de 1967; Monarquía del Movimiento Nacional, continuadora perenne de sus principios e instituciones y de la gloriosa tradición española”. Llegir-ne més

Que l’estat espanyol no es pot considerar del tot un estat democràtic ja ens resultava evident a uns quants des de fa molt temps. A mi, des que es va aprovar una constitució parida sota la tutela de l’antic règim i amb l’acceptació d’una monarquia hereva i, per tant, continuadora del franquisme, ja em va semblar evident. No vull entrar ara en un debat passat de rosca sobre la ruptura i la reforma. Sona tan anacrònic com parlar de les carlinades, però deixeu-me furgar una mica en la nafra que em cou. Llegir-ne més

Coneixeu la història aquella que explica com l’amplada del cul de dos cavalls ha acabat condicionant la mida dels reactors dels coets espacials? Suposo que sí. És tot allò que va des de l’amplada dels túnels ferroviaris dels Estats Units que condicionen la mida d’aquests reactors, a la mida dels túnels condicionada a la dels trens. La dels trens a l’ample de la via. L’ample de la via a l’amplada dels eixos. Dels eixos dels trens als eixos dels carruatges i de la d’aquests a la de les roderes dels vells camins anglesos. Llegir-ne més