Només han passat quatre mesos des que vaig escriure l’article titulat Davant del Mirall. Avui me l’he repassat i m’he posat vermell. No pas de ràbia, sinó de vergonya. Abans de seguir, us demano que el rellegiu. Tan sols us prendrà uns minuts. Només els que encara tenim un cert sentit de la decència podem sentir vergonya. És aquell sentiment que ens incomoda davant l’exposició pública d’una actitud que ens deixa en una situació ridícula, fins i tot grotesca. Llegint les meves reflexions de fa quatre mesos he tingut sentit del ridícul i em sento avergonyit, impúdicament exposat a l’escarni públic. Llegir-ne més

Demà al vespre, sardinada i havaneres a Baix a Mar. Per començar a fer boca, a mena d'entreteniment, us adjunto un arxiu de so amb la "Balada de Luard el mariner" de Josep Maria de Segarra, un poema preciós del meu admirat "poeta del poble", que m'agradaria que us agradés. Que jo sàpiga, aquest poema ja va estar musicat per l'Ovidi Montllor fa una colla d'anys i suposo que, en algun moment o altre, en Celdoni Fonoll en deu haver fet alguna versió infinitament millor que la meva que us adjunto ara. Llegir-ne més

Quan vaig passar a recollir la meva sogra, ja m’estava esperant. En Ramon, el sogre, em va fer passar de seguida –“Passa, passa, fill, no veas como està d’impacient”- em va dir. En sentir-lo, ella, li va replicar tot seguit amb una llambregada: “Pués sí! Tu que te crés”. I en dirigir-se a mi, amb un somriure que no podia amagar, em diu:-  “Aquest..."-  (es referia al seu home, és clar)- "... se’n riu, però és veritat que em fa molta il·lusió de veure-ho. Tu no ho saps. Llegir-ne més

Durant un parell de setmanes he anat de bòlit i he parlat amb tanta gent que ja n’he perdut el compte. He parlat de política general, d’estratègia, de màrketing electoral, d’interessos i càlculs de probabilitats. De com està el País i de com està la ciutat. He parlat de la gent i amb la gent i he pensat molt, reflexionant-hi, sobre allò que és correcte i allò que no ho és; de com som les persones i de tot plegat. He dormit inquiet com poques vegades, jo que sempre dormo bé. Durant aquests quinze dies frenètics he repassat la meva vida i he passat revista de les antigues frustracions i desenganys que en formen part i he tret la pols a les velles vocacions i il•lusions que conservo desats al bagul dels propòsits. Llegir-ne més