No sé pas si els lectors i lectores coneixen la sèrie The Walking Dead però sí suposo coneixen bé la cançó Thriller de Michael Jackson però cal considerar que ambdós temes identifiquen molt a la ciutadania de l’estat espanyol i de Catalunya. I per què ho dic?, doncs està clar, o som zombies o tenim un problema, greu problema. No tenim sang en les venes o vivim en una permanent ignorància. I ho dic a ran de les noves mesures aplicades des de aquest 1r de gener per les quals els ciutadans i ciutadanes d’aquest estat haurem de pagar amb escreix les disbauxes i les mans foradades dels polítics que ens han governat i ens governen. I en el cas català ho hem de fer per partida doble, ja que des de gener del ja passat 2011, patim una sèrie de retallades i increments d’impostos que tant sols aconseguiran que ens empobrim encara molt més, gràcies al nou govern de CiU.
Vull suposar que alguns partits d’esquerres deuen estar contents per l’increment dels trams de l’IRPF perquè els rics pagaran molt més del que fins ara pagaven. Però no comptem que el que paguin de més ho repercutiran a la resta de mortals apujant els preus del seus productes o serveis. A la fi, pagarem la festa. Dit de forma col·loquial, som cornuts i paguem el beure.
I quan m’he referit als polítics ho he fet pensant en tots i totes. I amb les seves mentides i fraus. Durant les campanyes electorals mai ens avisen dels abusos de poder que aplicaran. Tot són flors i violes però quan prenen les regnes del poder, llavors s’excusen i amaguen darrera de la frase més indigna: No sabíem que això estigués així. Una excusa de mal pagador i que tant sols mostra la seva incapacitat, ignorància, ineptitud i la manca de dignitat.
I em torno a preguntar: Hem de pagar les nefastes gestions portades a terme durant molt anys fetes tant sols per promeses electorals per tal d’aconseguir vots i instal·lar-se en el poder per manegar el sac de les cireres de la forma que ho fan?. Penso que no. Avui he escoltat a un dels tertulians de RAC1 que argumentava el fet que som còmplices de tot això perquè hem exigit escoles, centres sanitaris i altres equipaments al costat de casa i això ha provocat el problema que ara tenim. Llàstima no haver pogut estar allà per respondre que les seves paraules tant sols són demagògia barata, excuses de mal pagador i mentides. Cap ciutadà ha exigit res que no se li hagi promès abans. I les promeses les han fet els polítics. I ja no cal dir ni recordar algunes obres faraòniques fetes, amb una despesa quasi pornogràfica, que no han servit per a res. Bé, per buidar més una caixa que ja era buida. Suposo que tothom té en el cap alguns aeroports, traçats de vies del tren d’alta velocitat, pavellons esportius, teatres i auditoris, i així fins a la sacietat.
Estem davant una situació que es farà insostenible per moltes raons. I segons avança el temps, la negror, la foscor del futur més proper es palesa. Però si observem, en cap cas s’han pres decisions reals per tal d’estalviar. Aquelles promeses d’aprimar les administracions van caure en un sac sense fons. Aquelles promeses de regular la despesa de les administracions i empreses públiques també. Aquelles promeses d’estrènyer la cintura de sous i bonus de directius de les entitats bancàries i caixes, també. I tantes altres promeses. Però està clar que ara han de fer marxa enrere. Si van llançar de forma excessiva en promeses que no eren pas assolibles, que representaven una aportació econòmica important i que representava una buidada important de la caixa comuna, i ara, davant la manca de recursos es veuen obligats a suprimir-les. Tant sols una darrera reflexió. En una empresa privada, portar a terme uns fets com aquests seria l’acomiadament immediat sense cap mena d’indemnització i amb possibles demandes judicials. En aquest cas no es fa. Ans al contrari, se’ls paga uns sous, se’ls col·loca en altres llocs on poden seguir rebent uns ingressos importants i no se’ls exigeix cap mena de responsabilitat.
Certament som zombies. I no em valen els discursos ni arengues solidaries. No em valen les al·lusions patriòtiques. Tant sols sé que hem de ser patidors permanents. I consti que l’estructura de la política actual la van muntar i organitzar uns polítics per garantir la seva seguretat i estabilitat de per vida. I per això han muntat aquests clans anomenats partits polítics on tant sols uns quants escollits tenen dret a viure d’aquesta forma i uns quants dels seus partidaris que saben molt bé com portar cafès.
