Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Les mesures econòmiques. Valentia i excuses.

|

- Publicitat -

Des d’ahir, 1r de gener de 2012, ja podem començar a ensopegar amb les noves mesures econòmiques del nou govern del Partit Popular. Tot un seguit de novetats ja que quasi totes no corresponen pas a les paraules de promesa de l’actual president, Mariano Rajoy, ja que ben poc varem poder esbrinar en el decurs de la campanya electoral per no haver tingut clar mai quin seria el seu programa. Les apujades d’impostos i sobre tot la relativa a l’IRPF que afecta directament a tots i totes, als i les que tenen una nòmina cada mes, és la que més ha sobtat però la que també era més previsible. Diners segurs i sense protestar.

Però està clar que en la forma habitual d’actuar dels polítics en aquest estat, sempre hi cap la possibilitat de no fer-se responsables de res i per tant argumentant que no s’esperaven rebre el que han rebut, tenen prou per dictar els que els vingui en ganes i fer el que els hi plau. Se’m dirà que per això se’ls va votar. Just, però se’ls va votar, qui ho fes, per intentar solucionar un greu problema que entre ells i elles van generar i no per traspassar-ho a la ciutadania. Per això no calia haver gastat quasi 500 MEUR per organitzar unes eleccions, ni anomenar tants ministres i càrrecs de confiança, ni mudances a La Moncloa. El que han fet ho pot fer, fins i tot, el que no sap dibuixar rodones amb una plantilla.

Publicitat

I el mal encara no ha arribat. Pel que sembla, aquest dijous es presentaran noves mesures, econòmiques, perquè sembla ser que el dèficit que l’anterior govern havia xifrat por sota del 4%, en la realitat, és de molt més del doble, al voltant del 8%, segons el ministre que comenti aquest afer.

El cert és que la situació és molt més greu del que fins ara ens ha estat explicat. I penso tenim dret a saber de quin mal hem de morir. Fins ara ens han estat enredant, tant des de Madrid com des de la Plaça Sant Jaume. Anem rebent notícies amb un comptagotes, de forma que no ens ennueguem.

I avui, també, des d’aquesta Plaça de Sant Jaume, l’actual president Mas, ens intimida al dir que tot el que ha fet el seu govern ha estat per evitar que l’estat espanyol pugui intervenir Catalunya. Però el president pot estar tranquil. La confiança que han demostrat els catalans i catalanes amb el seu equip és d’agrair. El consideren prou adequat i preparat per fer-nos sortir del forat. Malgrat tot, no sé si saber que el 48% dels seus votants accepten les mesures d’en Rajoy i que el 40% de catalans i catalanes consideren al nou govern espanyol com el més adequat per trobar solucions. Dues xifres que haurà de tenir en compte quan vulgui posar-se el barret independentista i anar a Madrid a reclamar el concert econòmic, perdó, el pacte fiscal. I sobre l’intervencionisme de l’estat espanyol, potser convindria tenir clar que segons les balances fiscals, aquest intervencionisme, disfressat de forma diferent, ja existeix i és permanent. Unes balances fiscals que hom sap existeixen però que ningú ha vist. El mateix cas de las meigas gallegas o el dels bitllets de 500€. Dos casos paranormals dels quals se’n parla sense proves fefaents. De totes formes, acostumats a les activitats d’en Artur Mas, no fora gens estrany que qualsevol dia ens despertem amb ell a Madrid, negociant a la baixa una mena de pacte fiscal, al millor estil de l’Estatut. Un pacte que ens pot portar a empitjorar la situació ja que de ben segur algunes transferències hagin de ser retornades per manca de finançament. Una de les idees de l’entorn més proper a l’actual president espanyol, ja que han vist com està aplicant mesures que lliguen molt més amb un govern progressista, d’esquerres, que no de de la dreta més rancia. Malgrat tot això, a Madrid, al Congrés dels Diputats no tenim cap força que pressioni al govern amb un to de rebel·lia. Ara per ara, la representació catalana no té cap força, ans al contrari, hi ha un cert ferum a amistat i per això tant sols queda fer tasca des d’aquí. Però amb perseveració i seny. No podrem quedar exempts de rebre i pagar el que ens demanin però cal denunciar el que patim i el que ens fan. I tampoc podem quedar de braços creuats, donant cops de cap assentint, perquè l’immobilisme genera obesitat. I molt menys podem posar-nos paranys diversos per justificar aquestes accions i actuacions. Penso hi ha altres solucions. Tant sols cal ser creatiu i sobretot valent.   

Publicitat

Opinió

Minut a Minut