El passat 1r de gener vaig escriure aquest article en el meu bloc i posteriorment, el dia 5 el diari digital e-noticies el va publicar sota el títol de Els sous de Sant Cugat. Si observeu, alguns dels enviats i segur dels que estan cobrant ara els favors que comento, van deixar comentaris intentant desprestigiar la meva persona amb comentaris falsos, mentides. També observareu com els hi he contestat però la callada ha sigut la resposta o nova resposta. No la poden fer perquè saben que no tenen cap raó en el que poden dir i en canvi, jo sí tinc arguments prou sòlids com per deixar-los muts. Peró casualment avui la situació ha tornat. Tornen ha quedar muts i no parlen. Han desaparegut de les xarxes i per causa de l’exemplar i magnífica decisió del grup parlamentari de CiU en el Congrés dels Diputats. Han votat amb el Partit Popular totes i cadascuna de les mesures que des del nou executiu espanyol s’estan posant en marxa per tal de recuperar una gran quantitat de milions que s’han malbaratat, que han volat, que no existeixen i que manquen dins la caixa comuna. Però ho han fet per responsabilitat. Fins i tot, el demòcrata-cristià Sànchez Llibre ha declarat que era per coherència i coratge polític. Fins i tot en Duran ha volgut donar una lliçó de bones maneres. I ara, just ara, no entenc com tots els convergents de pedra picada que des de fa anys reclamen la separació d’UDC no surten a cridar prou. Però just ara no es pot fer. Ara hi ha una part important que tenen el cul llogat dins d’Ajuntaments, Diputacions, Consells Comarcals, Generalitat i altres ens públics. I clar està, jugar-se un bon sou en moments greus i de dificultats econòmiques no ho poden permetre.
De totes formes, a partir d’ara totes les bones paraules del portaveu Quico Homs quedaran en no res. Ja no podrà sortir a dir que els del PP ens maltracten. Ja no podrà tornar a parlar dels 759 MEUR, ni del pacte fiscal. I no ho podrà fer perquè el govern espanyol, amb aquesta actuació d’avui els ha fet tancar la boca per molt temps.
Molt en temo que els gripaus desapareixeran de la terra. Recordo a l’actual president Mas, quan en la campanya i després ja en el govern, comentava que a la tauleta de nit tenia un munt de gripaus i cada dia, el primer que feia al llevar-se, era prendre’n un. Ara, fins i tot, es podrà per una escudella. O al forn o estofats amb patates. I potser serà l’àpat típic de CiU. Un àpat vinculat amb un partit polític.
De totes formes, els militants de base, els simpatitzants i els votants, seguiran pensant el mateix?. Vaig assistir a alguns actes de campanya quan les eleccions catalanes i en molts casos, les bases demanaven si es farien pactes amb el PP. La resposta va ser, en tots el casos que no. I ho vaig escoltar a diferents líders del partit, ara consellers o diputats. Però està clar que en va haver un i com no, ha arribat el segon. Un Majestic i ara un Conde Duque.
També hi ha un altra tema important i que en aquest cas afecta als Ajuntaments. Ja no podran plorar més acusant al govern espanyol de la manca de diners i molt menys els governats per CiU. A Madrid tenen els socis i als socis, com va dir en Nuñez, no se’ls pot enganyar. I molt menys emprenyar ni reclamar. Davant qualsevol paraula més alta, la resposta serà sempre la mateixa. Somos o no somos. I està clar que ara ho són.
I fent memòria, potser els més contents de tots deuen ser els notaris. Aquest cop no van haver de preparar cap document per avalar les paraules d’un candidat pels pactes amb el PP. Ara caldria portar-los tots a la deixalleria com va succeir l’altra cop.
Més dignitat, més cura pel país, més valentia, més seny, més rigor i menys política de ciència ficció. Menys paraules i menys viatges a Anglaterra a explicar com el govern espanyol ens fot els calers. I més realitats. I sinó hi ha capacitat per resoldre-ho, es renuncia i es dóna pas als que vulguin o sàpiguen del cert com resoldre aquest gravíssim problema.
