Les paraules del gran home fort i portaveu del govern català, Quico Homs, advertint de forma subtil i amb la boca petita que si el govern espanyol prenia certes mesures sempre hi havia la possibilitat de convocar noves eleccions a Catalunya, tan sols van ser això, unes paraules dites en un cap de setmana, però que en el fons porten molta pólvora ja que és una de les possibilitats que des de fa temps vinc contemplant amb força claredat i que no en tinc cap dubta es pugui fer realitat.
Quan es va preparar l’estratègia política de CiU de cara a les eleccions catalanes de novembre de 2010, penso si van cometre errors greus, de concepte i de no voler acceptar, en certa forma per arrogància, una situació que era ja clara i que malgrat tenir idees i informacions que la situació del País podia ser greu, no si va fer amb les precaucions que en aquests casos són més necessàries. Des del partit si va actuar amb un objectiu clar. Artur Mas havia de ser president ja, per no haver de repetir les paraules dites de les dues anteriors conteses, guanyades en nombre de vots però no amb la realitat de govern. Està clar que davant la situació del moment, moltes veus dins el partit si van referir al fet de la gravetat de molts temes, de molts aspectes i que hom podia observar o havia patit en primera persona. Per una banda aquestes formes de fer i per altres, alguns membres que es podien sentir desplaçats per altres, van iniciar una campanya personal per tal de sortir a la premsa de forma constant i perquè la ciutadania en tingués coneixement més enllà de les seves fronteres o poble gran on si havien instal·lat.
Però així ho van decidir els que sempre han decidit i a qualsevol proposta, sempre hi havia resposta preparada. No tens prou informació i ara no puc explicar-la. Això sí, a uns quants se’ns havia atorgat el càrrec de conseller nacional del que fins a data d’avui no tinc encara clar ni què era ni que volia dir ni ser.
Tornant al tema de les eleccions anticipades dit per en Homs, penso que serà el camí que en breu haurà de prendre aquest govern. I ho haurà de fer per una trist però gran raó. La manca de diners no els permet fer res del que caldria fer i no val perdre de vista que el govern espanyol els té ben lligats – ens té ben lligats- de mans i peus i també d’idees. Qualsevol pas que hagin de donar serà sempre amb el vist i plau de Madrid i sota la supervisió del PP català. Fins i tot quan hagin de pagar nòmines i els diners no arribin, segons paraules d’algun diputat al Congrés de Madrid, ja els hi aportaran i això, al menys al meu parer, és una forma d’estar intervingut. I molt mes quan des del PPC ara els camins són més planers i sembla ser hi ha més bona predisposició a participar en el govern. Dins el mapa de la pell de brau, Catalunya encara és un punt que cal reduir i adaptar a les noves formes.
Però que ningú es fregui les mans. Que hi hagi eleccions anticipades suposa una gran oportunitat pels partits que realment defensen la sortida de l’estat espanyol. Els que volen la independència com a via que pot salvar aquesta terra i posar-la de nou on li correspon. I llavors serà el moment en el que es podran veure certament les idees i intencions de CiU. Faran cas al que en Jordi Pujol està dient des de fa bastant temps? O potser a l’avi l’arraconaran i tant sols el faran servir per omplir pavellons? Potser sí però el faran estar callat o li donaran escrit el que haurà de dir. Com darrerament que si va penedir de la famosa frase del peix al cova. Ja s’ho poden anar traient del cap els seus seguidors, simpatitzants, votants i militants. Ni pacte ni concert fiscal. I per tant res de mencionar la paraula maleïda. I aquí em pregunto. Els i les joves promeses del partit, la JNC, desenterraran la pancarta famosa Catalonia is not Spain o continuarà dins el forat on l’han deixada per prohibida?. S’ha de saber anar a missa i repicar les campanes, però mai per un càrrec i un sou. Si les coses es fan bé no caldrà fer el mesell i es podrà anar per arreu amb el cap ben alt i orgullosos de viure i tenir un País com cal.
Potser estic equivocat però penso que als voltants del proper estiu estarem enredats amb noves eleccions i el més divertit serà escoltar propostes electorals, allò tant conegut del si rebo la vostra confiança faré…
(Foto procedent de ElPuntAvui).
