Que Chester Brown és un paio curiós fa temps que ho sabem. Només cal llegir Ed, el payaso feliz per adonar-se que estem davant d'un autor poc convencional. Però és que amb Pagando por ello. Memorias en cómic de un putero, s'ha superat. Crec que cal ser molt sincer i valent per admetre públicament que hom és un client habitual de la prostitució. No tothom s'atreviria a fer-ho. I ho és perquè són moltes les raons per les quals hom pot recórrer als serveis d'una prostituta, però Chester Brown reconeix públicament la qual potser sigui la raó principal de l'existència d'aquest ofici i que no tots els homes estarien disposats a reconèixer (per allò de ser un HOME de debò), és a dir, que té dificultats serioses per lligar. Llegir-ne més

Segur que ha tingut molt d'èxit, pel que fa a les vendes, i és cert que ha rebut molts premis a França, com el premi dels Lectors de Télégramme, el premi An Avel o el premi 7ème Art i ha estat finalista dels premis Goncourt, Renaudot, Médicis, Fémina, Interallié ... El que no deixa de preocupar-me, perquè jo tenia França per un país molt més culte, literari i, en general, amb molt més bon gust que l'estat espanyol, però ja veig que no. La delicadesa, de David Foenkinos, publicada per La Magrana, és una novel·la amb trampa. Llegir-ne més

Confesso que m'ha agradat, encara que ja sabia que ho faria. Confesso que em vaig comprar el llibre el mateix dia que va sortir a la venda. I com a bona militant, en una petita llibreria de barri, al Poblenou, encara que tingués l'FNAC més a prop. Confesso que no he llegit cap ressenya fins que no he acabat el llibre. Confesso que estic d'acord amb l'afirmació que Jaume Cabré és un dels millors escriptors actuals en llengua catalana i potser el més ambiciós. Confesso que crec que és molt probable que guanyi el proper Premi Nacional de Narrativa, a més de tots els premis catalans possibles a una obra ja publicada. Llegir-ne més

Dissabte em va succeir una cosa que feia molt de temps que no em passava i que hauria de ser més habitual. M'he trobat amb un llibreter que sabia què tenia a la botiga. I sense necessitat de recórrer a l'ordinador. És més, sabia de què parlava. Vaig visitar la llibreria Documenta sense haver-ho previst i em vaig comprar Isla: todos los cuentos, d'Alistair MacLeod, perquè en veure'l em va venir al cap una ressenya que havia llegit al blog del Babelia. Una compra casual i quasi a cegues, ja que no he llegit res d'aquest autor, però m'agraden els descobriments. Llegir-ne més

Colm Tóibín és un escriptor a seguir. El vaig descobrir amb Un llarg hivern publicat per La Campana. Novel·la ambientada en la dura Catalunya alpina de fa ja molts anys, dedicada a la lluita per la subsistència i no al turisme com en l’actualitat, sorprenia per la delicadesa i a la vegada intensitat amb què narrava la dramàtica peripècia que patien els seus personatges. Brooklyn (Amsterdam Llibres) comparteix aquest fons dramàtic tot i que potser el drama no es manifesta d’una manera tan evident com a Un llarg hivern. Llegir-ne més