Les terres catalanes són de vegades el paisatge literari d’autors estrangers. Recentment La Campana ha editat la preciosa novel·la curta Un llarg hivern de Colm Tóibín, autor d’origen irlandès que escriu en llengua anglesa. Novel·leta breu però intensa en la qual pesa més allò que no es diu però que sura en l’ambient i que és perfectament perceptible pel lector, el qual se submergeix irremeiablement en l’angoixa i el patiment que senten els protagonistes de la història. L’argument és colpidor. Una família resident en un poblet aïllat del Pallars, per un fet circumstancial però dramàtic, es trenca i la mare desapareix el mateix dia en què cau una nevada tan esfereïdora que el poble queda incomunicat. La resta us la podeu imaginar perfectament. Pare i fill sols en la casa conduïda per la mare, sentint escolant-se les hores en silenci sense notícies d’ella i sentint com cada cop és més improbable que aparegui viva. El gran mèrit d’aquesta obra és la contenció, l’habilitat amb què l’autor evita el melodramatisme. Un gran risc per un autor inexpert i que s'explota molt en el cinema, dolent esclar.