Les picabaralles a les aules són habituals des que es va posar un grapat de nens i nenes en una mateixa habitació. Però quan les burles van més enllà i s'arriba a les mans la cosa es complica i, si a més, intervenen els professors, aleshores cal replantejar-s'ho tot plegat. El terme "bulling" ja fa uns anys que es va encunyar per definir aquesta marginació als companys d'escola, però des de fa un temps el bulling també afecta als professors. Cada cop són més els mestres que han d'agafar baixes per depressió i que veuen frustrada la seva vocació de docents perquè no aconsegueixen "domar les feres". Llegir-ne més

Inventar històries o crear personatges i que resultin atractius i reals, sovint passa per recrear històries i reinventar personatges coneguts per l’autor. En molta literatura hi ha biografia, i el teatre no és una excepció. Autors que escriuen personatges que són ells mateixos i que tenen discursos que comparteixen. Una mena d’eina per expressar a l’escenari el que realment pensen. Sembla que és precisament això el que passa amb el gran home de teatre que és Pep Tosar. (Us recomano aquesta entrevista que els col·legues de TeatreBCN li van fer a propòsit de la reposició de Molts records per Ivanov i on Tosar s’identifica amb el seu personatge i amb la seva concepció de l’art i de la civilització ) Molts records per Ivanov és d’entrada, una obra mestra. Llegir-ne més

Ja és habitual la presència de la companyia del Ballet de Moscou a Barcelona. I quina sort en tenim. Si l’any passat van venir amb El llac dels cignes i Giselle, enguany repeteixen amb el primer i canvien el segon per La bella dorment. El llac dels cignes és una de les icones del ballet de tots els temps. És el primer dels tres ballets que va escriure Tchaikovsky i un dels més representats. En aquesta ocasió, els ballarins de la companyia dirigits per l’ex ballarí i ara coreògraf Timur Fayziev, fan un excel·lent treball. Llegir-ne més

Després de l’increïble èxit que va aconseguir amb l’espectacle Germanes i la notable acollida de Boulevard, la directora Carol López presenta Tres dones i un Llop a la Sala Villarroel, de la que n’és directora artística. En aquesta ocasió, però, no dirigeix un text propi sinó del seu antecessor en la direcció de la sala, l’argentí Javier Daulte. Tres dones i un llop és una revisió del tradicional conte de la caputxeta vermella que, la veritat, queda molt lluny de la versió que tots coneixem. Llegir-ne més

La història recent d’Espanya explicada a través de quatre peces teatrals, quatre flashos que componen un tot, un total de trenta anys escenificats dalt de l’escenari i que són un reflex del què van suposar la dictadura, la transició i la democràcia espanyoles. Sota aquest mateix títol els sis directors han triat anècdotes i històries que els són properes (cadascuna s’ambienta en els seus anys de naixement) per tal que l’espectador es barregi amb els aires que es respiraven en aquelles èpoques. Llegir-ne més