Després de l’increïble èxit que va aconseguir amb l’espectacle Germanes i la notable acollida de Boulevard, la directora Carol López presenta Tres dones i un Llop a la Sala Villarroel, de la que n’és directora artística. En aquesta ocasió, però, no dirigeix un text propi sinó del seu antecessor en la direcció de la sala, l’argentí Javier Daulte.
Tres dones i un llop és una revisió del tradicional conte de la caputxeta vermella que, la veritat, queda molt lluny de la versió que tots coneixem. En aquesta ocasió Daulte construeix personatges molt potents i força desenvolupats psicològicament. Carrega de matisos les relacions entre les tres dones i construeix un llop peculiar que només comparteix amb el de “veritat”, la seva obsessió per a noia. La relació de més odi que amor entre mare-filla i la relació totalment odiosa entre àvia i mare donen els moments de més càrrega emocional. Pel que fa al llop…convertir-lo en un mentalista que domina la noia i es fica al cos de l’àvia és un recurs que, segons el meu punt de vista, no dóna massa bon resultat.
La posada en escena és força López, música moderna, coreografies de les protagonistes, jocs de llums i vestuaris estrambòtics. Tot plegat no són més que floritures per donar una mica més de vestit a un cos, en sí, pobre. El to de burla i pressa de pèl que fa servir la directora no acaba de resultar tot i el riure fàcil que aconsegueix en alguns moments. I és una llàstima perquè els quatre actors fan una bona feina dalt de l’escenari. Carme Pla exercint de mare alcohòlica i d’enfant terrible potser resulta forçada en alguna ocasió, però en general resulta odiosa, per tant, creïble. Pel que fa a l’àvia, Amparo Moreno, és, sense dubte, un dels puntals de l’obra. Roger Coma construeix un llop en moments seductor i en moments patètic, en el sentit estricte de la paraula, i en general, destaca positivament. I pel que fa a la caputxeta, Mireia Aixelà, protagonitza una de les millors escenes de l’obra, la discussió amb la mare que malgrat ser una escena breu, és formidable.
En definitiva, un muntatge que resta molt lluny del millor de Carol López, potser quan la directora s’engresqui a dirigir un altre text seu recuperarem la qualitat. De moment, Tres dones i un llop és, si més, no, entretinguda
Andrea Albert
Tres dones i un llop
Sala La Villarroel
Fins el 6 de juny
