Rock’n’Roll
Teatre Lliure fins el 19 d’octubre.
“La Primavera de Praga” és el nom que rep l’entrada dels comunistes soviètics amb tancs a la ciutat de Praga amb l’objectiu de sufocar les reformes del nou govern d’Alexander Dubcek, que començava a ser favorable a l’obertura i a l’abolició de la censura. Tots els esdeveniments que se situen en aquest període són viscuts a l’obra des de dues localitzacions diferents: la mateixa cuitat de Praga i Cambridge, Anglaterra. La història es teixeix a partir de la figura de Jan, un txec que com el mateix autor de l’obra, va haver de marxar quan era petit de Praga amb l’entrada de Hitler al país, i hi torna d’adult. Durant el temps que Jan és fora, el recull una família benestant de Cambridge el cap de la qual és un professor de universitat i un comunista reconegut amb qui Jan té forces discussions, de jove i d’adult. Converses que giren al voltant de discursos polítics que veuen de ideologies com les de Havel o Milan Kundera i que recreen a la perfecció el devenir polític del comunisme fins a la seva dissolució.
I tot això, a ritme de Rock ‘n Roll. Si Jan és el protagonista de l’obra, els “Plastic People of the Universe” són els encarregats d’exemplificar tot el que passava a nivell polític, en les seves lletres. La banda va passar de ser un grup de Rock progressiu a un grapat de dissidents empresonats com a caps de turc pel règim comunista. De fet, aquest episodi és la excusa amb la que Stoopard traça bona part de la trama.
Àlex Rigola, un director habitual del Teatre Lliure, ja va destacar la temporada passada amb 2666 i aquest cop no és menys. L’adaptació d’aquest llibret magnífic està a l’alçada de les exigències del text. Pel que fa a la direcció d’actors, la majoria d’interpretacions són esplèndides, sobretot les de Rosa Novell, Lluís Marco i Joan Carreras.
Rock ‘n’ Roll parla de la caiguda dels ídols i mites musicals i polítics, al ritme de The Doors, Pink Floyd, Rolling Stones o Bob Dylan. En definitiva, comunisme i Rock ‘n’ Roll.
