Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

L’esquerra borbònica

|

- Publicitat -

Sembla una contradicció que pugui existir algú que defensi un ideari polític que pren els valors de llibertat i de justícia social com element central i sigui borbònic, que pugui defensar amb la seva actuació política “el dret” d’una família a ser els caps d’un estat només per la seva procedència seminal. No hi ha res més contrari als principis de l’esquerra, de qualsevol de les varietats de l’esquerra, que la monarquia nada per voluntat del general Franco i imposada amb la Constitució Espanyola del 1978. El que alguns han definit com a transició democràtica, no ha estat res més que la segona restauració borbònica i com és consuetudinari en els afers d’aquesta família es va fer amb morts, coaccions i amenaces.

Publicitat

Segur que els nostres possibles interlocutors de l’esquerra borbònica ens podran respondre, també amb un cert grau d’emprenyament i ofesos, que ho van fer pel bé de tots i que era la manera de garantir llibertat i pau, allò que en política diem un moviment tàctic. Però la tàctica s’ha convertit en estratègia, en element central de la línia política, després de la desaparició política de Juan Carlos I, personatge corrupte que en aquests anys ha aconseguit acumular una fortuna fora de control, l’esquerra borbònica de bracet de l’altre partit del règim ha negat en seu parlamentari la possibilitat de discutir sobre el tipus d’estat.

El règim espanyol de la segona restauració està en crisi, segurament per la gran capacitat de mobilització dels catalans en favor de les seves llibertats, però no hem de menystenir la seva incapacitat d’assimilar els conceptes bàsics de la democràcia. Fa uns anys Zapatero declarava a Le Temps, important mitja de comunicació suís “si es votés com ho fa Suïssa, Espanya s’exposaria a la desagregació, no faríem altra cosa que ressaltar les nostres diferències, que són molt grans”. I assegurava també que “Espanya no es pot permetre el luxe d’obrir el camí als referèndums com vostès els coneixen a Suïssa.”

Aquesta al·lèrgia a les bases de la democràcia és una constant dins la dreta i l’esquerra borbònica, fet que ha tornat a sortir de forma evident amb el referèndum escoces, en els dos principals diaris espanyols de referència internacional es deien coses molt similars sobre l’error d’utilitzar la consulta popular com a mètode per saber la voluntat del poble, El País deia a un seu editorial “la acceptación de un referendum” ha estat un dels «errores del unionismo conservador» i un altre editorial aquesta vegada d’El Mundo, ens deia que David Cameron va cometre «el error de ofrecer una consulta», els directors segurament no han concordat els editorials, però comparteixen la idea bàsica d’un neo despotisme il·lustrat, hi ha temes massa complicats per consultar a la gent. Pensament que Francesc de Carreras concreta i argumenta en un seu article a la “Vanguardia” «Los referéndums, por tanto, son un mal procedimiento para la toma de decisiones. Muchos ciudadanos desconocen la problemática acerca de aquello sobre lo que les hacen votar, las opciones que se le ofrecen son simples y poco matizadas, la propaganda gubernamental es arrasadora, el ciudadano vota más con el corazón que con el cerebro. Una de las lecciones del referéndum escocés es que se trata de un método de participación democrática muy primitivo e imperfecto».

Podria entrar a explicar bastants anècdotes sobre les capacitats intel·lectuals de molts diputats que voten en representació de tots i ens faríem un fart de riure, però penso que no sigui el cas. Sense negar la influència del màrqueting i del joc de la por en política, allò que és important és la idea que volen fer passar, votar és dolent, votar és perillós, no teniu les capacitats per votar, fins a arribar a l’apoteosi del votar no és democràtic!

Si hi ha una esquerra a Espanya, una esquerra no borbònica, lluny dels Gonzalez, els Guerra i del noi de Caja Madrid que ara té el despatx a Ferraz, hauria de mirar Catalunya com l’ultima possibilitat de provocar la ruptura amb el franquisme emboscat sota la corona dels borbons. Tinc quasi nul·les esperances de què això passi, però mentrestant nosaltres a la nostra, fem la consulta, fem-nos un favor a nosaltres mateixos i si hi ha demòcrates a les espanyes que aprofitin els espais de llibertat que estem obrint.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut