Els partits de la segona restauració borbònica són cada dia més similars entre ells, encara que posis tota la bona voluntat cada vegada costa més trobar un símbol d'identitat diferenciada a l'esquerra borbònica, la qual assumeix de forma acrítica el discurs de la dreta nacional catòlica espanyola, escolto el xicot de Caja Madrid que ara té oberta l'oficina a Ferraz i és una pena, diu que condemna la consulta! Com si votar fos un acte terrorista que cal condemnar, ha fet mitja vida amb el PP a Caja Madrid i està una mica condicionat, concordar tantes coses del bracet del PP té els seus efectes col·laterals.
Ara tenen enfront seu el “órdago” sobiranista que els ha esclatat a la cara, concepte de la caverna mediàtica assumit com a propi pel món polític espanyol. Escoltat tantes vegades la parauleta tenia dubtes de la seva etimologia, confesso que he anat a consultar el diccionari de la R.A.E i he descobert no sense provocar-me un somriure que la paraula en qüestió és basca, or dago, i vol dir simplement “aquí està”. Aquí està la resposta a Rajoy i el seu Tribunal Constitucional, els carrers i places plenes de gom a gom, malgrat les inclemències del temps i les amenaces d'aquell personatge esperpèntic de la senyora Camacho que ens amenaça de portar-nos a la presó a tots, la gent surt al carrer a defensar el que és seu, el dret a decidir col·lectivament el futur del seu país, Catalunya. El Parlament de Catalunya ha aprovat la composició de les set persones que integraran la comissió de control de la consulta del 9-N. És el primer acte de desobediència formal al TC que s'ha fet, i la senyora Camacho embogida vol portar els diputats als jutges, en el mateix dia que l'editorial de Bloomberg, que és el principal servei econòmic informatiu del món, recomana a Rajoy “anar a Catalunya i reconèixer els errors'.
Els cercles de poder espanyol estan en un carreró sense sortida, ells no nosaltres, s'han passat els darrers anys fent pronòstics sempre errats, totes les seves profecies han acabat en un forat, el raspall d'en Guerra i la sentència del constitucional contra l'estatut del 2006 havien d'acabar amb el problema català, en Mas no tenia el valor per convocar eleccions anticipades, sense majoria absoluta de CiU era la mort del procés sobiranista, Mas i Jonqueras no podien arribar a cap acord per crear un govern estable, no es posaran mai d'acord amb la data de la consulta, no hi haurà consens respecte a la pregunta a fer, el cas Pujol ha tocat de mort el procés sobiranista, la V serà un fracàs, la consulta no es convocarà, els catalans no votaran el dia 9 de novembre… he perdut el compte de les profecies i potser algun dia la flauta sonarà encara que sigui per casualitat, però la veritat comencen a cansar amb tanta mediocritat i superficialitat.
Alguns dels més espavilats analistes polítics espanyols comencen a pensar que potser era millor si el Constitucional no tocava res i deixava l'estatut del 2006 com era, diem que tenen els reflexos polítics lents, arriben entre vuit i quatre anys de retard, he escoltat algun que insinua que potser la consulta del 9 Novembre era un mal menor i que ara serà encara pitjor, no va errat en Gabilondo quan fa aquestes afirmacions a El Pais, arriben tard ara l'únic camí possible és votar, serà la consulta, unes municipals o unes eleccions catalanes, però la gent votarà independència si o no, serà la gent que decidirà i de segur cap tribunal espanyol podrà aturar-ho, perquè no tenen cap tipus de credibilitat i per tant d'autoritat, la credibilitat i l'autoritat van lligades, i ja l'han perduda tota. Si haurien acceptat de manera democràtica la Consulta, podien haver guanyat amb la defensa de les seves idees polítiques, amb la negació de la democràcia han cremat la seva possibilitat de victòria, perquè si aquell professional de la política que és Miquel Iceta, un dels pocs socialistes que en una Catalunya independent serà capaç de trobar el seu espai, diu sense problemes “la independència serà imparable, es produirà segur si hi ha una majoria que la vol durant un temps suficient sòlid i estable” podeu imaginar-vos quina és realment la situació.
