Cada dia que passa en Pablo Iglesias em recorda més al jove Felipe Gonzalez, la gran esperança de l’esquerra espanyola que va acabar sent el principal polític de la segona restauració borbònica i tot apunta a què ell i només ell podia ser la X dels “Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL)”.
Em direu que sóc injust, que d’en Pablo Iglesias està tot per veure, de fet no ha fet res a part de fer unes quantes intervencions al Parlament Europeu i arribar tard o no arribar a les votacions transcendentals. Direu que li tinc una mania especial, i he de dir que mania especial no, però no puc tenir simpatia per una persona que s’omple la boca de tantes belles paraules i treballa per la TV internacional hispana de l’Iran, un estat que és un règim teocràtic i criminal, on qualsevol dret democràtic és pura fantasia.
L’Iglesias sortint de la reunió amb Rajoy és un espectacle polític, pica l’ullet especialment a aquells catalans que votaren la CUP i que ara es poden trobar orfes a les eleccions espanyoles, Catalunya és una nació, amb ell tindrem un referèndum, però com que és tan fantàstic una seva victòria electoral farà que tots els catalans vulguem quedar-nos a l’Espanya que ell construirà. Llastima que tots els indicadors previs donen per fet, que l'Espanya eterna representada per PP, PSOE i Ciudadanos bloquejaran qualsevol transformació, confirmant allò que ja sabem l’estat espanyol és irreformable nacionalment i amb dèficit de democràcia perpetuo vist l’enquistament de tot el neofranquisme militant. La proposta de referèndum per Catalunya de Pablo Iglesias, és el seu particular “OTAN d’entrada no” de Felipe Gonzalez…
Per llegir tot l'article aneu a Geopolitica.cat
