Eleccions principatines

Dilluns, 29.3.2010. 05:00 h

Eleccions principatines

eix nacional, eleccions, independència

( 5 vots )

carregant

Comparteix

URL curta

Etiquetes

eix nacional, eleccions, independència

Si algú m'hagués dit, fa quinze, deu anys, que avui podria escriure un article com aquest, probablement li hagués respost que sí, que clar, que demà m'afaitaràs.

El futur, però (i per sort, espero, en aquest cas), mai no és com ens l'imaginem. I si fa quinze, deu anys, algú m'hagués aventurat que, el 2010, les eleccions principatines s'encararien amb la independència com a eix clau (i no pas eteri, a més, sinó en forma de fita possible i propera), què li hauria dit? Il·lús? Somia-truites? Com a mínim.

És significatiu, aquest pas de l'eix nacional al primer terme. És, de fet, la conseqüència en forma electoral del batec del carrer, de l'empenta i l'exigència i el cansament i l'alegria i el tot barrejat que, ja fa temps, ens alimenta i impulsa. I no hem d'oblidar que és en aquest batec on hi ha la clau de determinats deseiximents de (també determinats) polítics institucionals. No hem d'oblidar-ho ni tan sols en any electoral, quan a tots ens agafa aquesta dèria dels escons i els formatgets i les forquilles i els globus de colors, quan hi ha gent que es tira les enquestes pel cap i sembla que no hi hagi d'haver res de més important a la vida que una declaració amb prou impacte per aconseguir un titular.

No vull dir que no siguin importants, aquestes properes autonòmiques: són importants, és clar, però no pas per definició, sinó perquè el context les fa importants. El context d'exigència independentista. Que és el que tiba la corda. Dels uns i dels altres. Ho dic, sobretot, perquè des d'aquesta perspectiva són encara més indesitjables determinades tírries viscerals que, ja fa un temps, es tornen a sentir en el nostre camp de batalla polític (o, en fi, per si de cas mai no haguessin parat, se senten encara més fortes).

És possible que siguem així i que la cosa no tingui remei (hi ha aquella dita famosa que ens ho resumeix: tres catalans, cinc pensars), però no cal pas prendre-s'ho a la valenta. Si haguéssim de dibuixar sobre el paper el nostre camí cap a la independència potser ens seria més fàcil imaginar-hi unidireccionalitat i unanimitat, però és probable que també en aquest cas la realitat ens desmenteixi el disseny de sobretaula i que resulti que ens surti cànon en comptes de monodia. A efectes de l'exigència que dèiem, de l'exigència independentista, no passa res. Perquè, a l'hora de la votada que comptarà, no ens la jugarem a un sol partit. Perquè, fins i tot, caldrà sumar-hi diputats que facin el gest decisiu malgrat el seu partit. Perquè, al capdavall, és només qüestió de veure com, a l'hora de la veritat, afinem la manera de dir que sí. A tantes veus com calgui, però SÍ.

1736 lectures

3 comentaris

Imprimir

Enviar article

COMENTARIS fletxa taronja

Dídac

Esplugues de Llobregat

29 de març de 2010, 18.17 h

Tot sovint es diu, des dels negadors del dret d'autodeterminació efectiu, que amb les eleccions ja ens "autodeterminem". Serà el cas de les eleccions de la tardor? No ben bé, ja que encara que la qüestió de la independència serà un eix de la campanya, no totes les formacions polítiques s'hi expressaran amb claredat. Com menys claredat, això sí, més abstenció hi haurà, i en aquest sentit sí poden haver moltes sorpreses, perquè no és el mateix assolir el 3% dels vots a la circumscr... Llegir més

Valora aquest comentari:

Respondre comentari replica

Comentari inadequat abus

ferran fletxa

Massalfassar

29 de març de 2010, 17.30 h

Molt encertat, l'enfocament. És simptomàtic com l'eix independentista afecta també els polítics que pertanyen a partits dependentistes. Alguns ja comencen a nadar i guardar la roba, perquè no veuen gens utòpic un escenari de República Catalana, i també hi voldran ficar cullerada.

Valora aquest comentari:

Respondre comentari replica

Comentari inadequat abus

Robert fletxa

bcn

29 de març de 2010, 17.01 h

No veig clar que l'independentisme sigui realment l'"eix clar" de la pròxima campanya. Serà un recurs dialèctic d'alguna formació per vendre fum sense que després tingui conseqüències. Jo de moment només veig que l'únic partit independentista explícit del Parlament pot perdre un munt d'escons i que no està gens clar que aquests escons, ni tan sols alguns d'ells, vagin a un altre partit independentista nou, sinó que es dividiran entre l'abstenció i CiU. Així que no crec que siguem m... Llegir més

Valora aquest comentari:

Respondre comentari replica

Comentari inadequat abus

5 !10 !20 !tots

COMENTA

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

Nom

Adreça electrònica (no es visualitzarà)

Població

Comentari

Notificació via adreça electrónica si hi ha comentaris nous

DARRERS ARTICLES fletxa

ARXIU

	Rival Petit Una competició que és cosa de dos (I)
	Xavier Ginesta 'La copa de los españoles'
	beatlescat PAUL McCARTNEY REEDITA EL DISC 'RAM'
	Joan Tardà Amb Esquerra independència fiscal, sense Esquerra pacte fiscal
	Daniel Torras i Segura Un pacte fiscal de consens

Núria Cadenes