Un dels pilars de la democràcia és una justícia independent del govern i dels poders fàctics. Espanya, en això, també treu nota: segons el World Economic Forum l’estat espanyol ocupa la posició 56 en independència de la justícia, amb la mateixa puntuació que Nigèria i just per davant de Sri Lanka.
Exemples d’aquesta manca d’independència no en falten (com comentava fa uns mesos arran la renovació del CGPJ amb el post “Justícia dependent i model americà“). Escenaris grotescos de la justícia, tampoc. Un exemple d’aquesta confusió, a mitges entre la mort de Montesquieu i una pel•lícula de Berlanga, és la “coincidència” (!) en una cacera del ministre de Justícia Bermejo i el jutge Garzón en un moment (quina casualitat!) en que el propi Garzón fa una ofensiva contra el PP just en període electoral (quina altra casualitat!). Per mi que tots els lladres vagin a la presó, però estaria bé guardar les formes en això de la separació del govern i la justícia.
En fi, no oblidem que aquesta justícia “independent” està a punt de rematar l’Estatut(et) aprovat a Catalunya en referèndum. El Tribunal Constitucional, un òrgan judicial mega-polititzat, ens recordarà (una altra vegada) que Espanya és Espanya, o s’accepta o es marxa, però no es reforma. I demostrarà, en un nou acte de coherència, que en temes d’independència de la justícia Espanya és com Nigèria. O pitjor, ja veurem.
