Justo Molinero i la independentista porno

Dilluns, 26.4.2010. 05:00 h

Justo Molinero i la independentista porno

25a, consultes, independència, joan laporta, justo molinero, maria lapiedra, rubert d

( 9 vots )

carregant

Comparteix

URL curta

Etiquetes

25a, consultes, independència, joan laporta, justo molinero, maria lapiedra, rubert d

Dues dones dalt d’un autobús, a Barcelona. Van parlant d’això i d’allò. De seguida se centren en les xacres de l’edat. N’hi ha una que no va cara a l’aire. De fet, pels detalls que va desgranant, té la salut en procés delicat. L’altra, ben seriosa, li forneix consell: “Pues pídete la ley de la independencia”.

L’amiga que em va regalar l’anècdota diu que a punt va estar d’alçar-se i abraçar aquelles dues fantàstiques desconegudes. No ho va fer, tot s’ha de dir, per timidesa i convenció, i ara se’n penedeix. El cas és que li va quedar un somriure enganxat a la cara durant tot el dia; per la convicció amb què parlava la consellera de l’autobús i també per poder constatar, des d’una història de tan poca aparença, fins a quin punt s’ha normalitzat un terme, “independència”, que, no fa pas tants anys enrere, semblava consigna d’iniciats. S’ha normalitzat i s’ha estès tant, que ja s’empra en divertides confusions.

I, ben mirat, no és tan sols que s’hagi escampat el mot, sinó que se’n parla. Del seu significat, vull dir; i dels perquès i dels coms i dels etcèteres. I del fet de declarar-se’n a favor. Amb tanta desimboltura, se’n parla, amb tant de deseiximent trobem coneguts que van sortint de l’armari nacional, que, qui sap, potser no trigarà a arribar el dia en què l’adjectiu ja no descrigui cap singularitat, i aleshores la sorpresa ens vindrà de la banda contrària, de saber que algú, ves quines coses, resulta que diu que vol ser dependent.

Sempre n’hi ha hagut, de personalitats conegudes, que més o menys declaraven o deixaven entendre el seu sentiment independentista. D’un temps ençà, però, la declaració ha deixat la mitja veu i s’ha fet explícita. I cada vegada més àmplia. Potser va ser en Joel Joan, qui va marcar el punt d’inflexió. El creixement, val a dir, ha estat exponencial. I inclou, cosa més important encara, referents per a tots els gustos: d’en Rubert de Ventós a Joan Laporta, d’en Justo Molinero a Maria Lapiedra, l’actriu porno que va votar sí a la consulta de Mollerussa.

Ja ho va dir algú, que la independència no la proclamaria pas un independentista dels, diguem-ne, de tota la vida. Ha passat en d’altres bandes i tampoc en això no serem pas una excepció. Bé. El que compta és la proclamació. I, de camí, la sorpresa i l’alegria de cada sortida pública de l’armari.

En veurem de més xocants. Segur. S’admeten apostes.

3330 lectures

5 comentaris

Imprimir

Enviar article

COMENTARIS fletxa taronja

de la ribera

26 d'abril de 2010, 21.02 h

com què enric morera sembla botifler???

Valora aquest comentari:

Respondre comentari replica

Comentari inadequat abus

CESC

BCN

26 d'abril de 2010, 19.57 h

JUSTO MOLINRO POT DIR MISSA PERÒ ELS FETS, SON EL QUE SON.
EL MAXIM PROMOTOR DE LA CULTURA ESPANYOLA A CASA NOSTRA, AIXÒ VOL DIR COLOQUIALMENT EL COMDÒ QUE NO DEIXA FECUNDAR LA INTEGRACIÓ DELS FILLS DELS IMMIGRANTS A CASA NOSTRA I DE REBOT INTEGRAR ELS NOSTRES FILLS A LA CULTURA HISPANA. HO SIGUI UNA JOIA, JA M'AGRADARIA A MI UN JUST MOLINER AMB AQUESTA EMPENTA.EN MIKIMOTO VA COMENÇAR PERÒ VA FER LLUFA.

Valora aquest comentari:

Respondre comentari replica

Comentari inadequat abus

cif

26 d'abril de 2010, 17.24 h

Potser massa optimistes. Que una senyora per llei de la dependència digui llei de la independència, no és res més que un equívoc que tampoc no du enlloc. Falta un treball enorme, èpic, per a que els conceptes entrin poc a poc en la població aliena a tot el procés. Gent com en Molinero pot fer reflexionar més d'un, però el concepte d'Espanya marcat a sang i foc a l'ànima no es un glaçó que es desfaci d'un dia per l'altre, és tot un iceberg i precisa anys. En aquest sentit la gent de... Llegir més

Valora aquest comentari:

Respondre comentari replica

Comentari inadequat abus

Àlex

Vall de Gallinera

26 d'abril de 2010, 16.03 h

Potser l'Enric Morera, per botifler que sembli, serà aqust bon home que un dia ens alliberarà nacionalment, Núria...

Valora aquest comentari:

Respondre comentari replica

Comentari inadequat abus

Miquel fletxa

Barcelona

26 d'abril de 2010, 10.27 h

Malhauradament Núria t'equivoques. Aquest personatges del titular que s'apunten a la independència amb tots els meus respectes no són res més que pura anècdota i a tot casno són representatius de cap col.lectiu en quant personatges públics que tenen interessos mediàtics. L'exemple Laporta no és vàlid pq sempre ha dit que era independentista i en De Ventos, filòsof que sempre ha recolçat als socialistes i fins i tot va acceptar un càrrec seu, té una edat tan avançada que potser no... Llegir més

Valora aquest comentari:

Respondre comentari replica

Comentari inadequat abus

5 !10 !20 !tots

COMENTA

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

Nom

Adreça electrònica (no es visualitzarà)

Població

Comentari

Notificació via adreça electrónica si hi ha comentaris nous

DARRERS ARTICLES fletxa

ARXIU

	Rival Petit Una competició que és cosa de dos (I)
	Xavier Ginesta 'La copa de los españoles'
	beatlescat PAUL McCARTNEY REEDITA EL DISC 'RAM'
	Joan Tardà Amb Esquerra independència fiscal, sense Esquerra pacte fiscal
	Daniel Torras i Segura Un pacte fiscal de consens

Núria Cadenes