Dilluns, 28.6.2010. 05:00 h
L'any 2 dA.

carregant
És un tòpic (tan tòpic, de fet, que ja té l'inevitable grup de facebook): el temps passa volant i, a mesura que acumules anys, més encara.
El cas és que arribem a final d'etapa, que aquest és el darrer article de la temporada i que (tornem-hi amb els tòpics) sembla que era ahir quan era ahir encara. No escriuré de nostàlgies, ara, ni d'aquest íntim rosec quan no trobes tema encara o si el que tens no t'acaba de fer el pes o no l'ordenes o t'hi falten arguments o un titular (ai, els titulars...!) o quantes coses poden passar, déus del cel i dels abismes, que et malmenin una idea...! No escriuré de nostàlgies, no, però el fet és que us trobaré a faltar. Queda dit.
I ara, al tall: un balanç del curs que tanquem és potser pretensió agosarada per a la mida i l'abast d'aquest article, i avançar les pautes que ens poden regir el curs vinent, un exercici endevinatori de resultat incert. Hi aventuraré un parell de punts, només. Dos entre tants però que, al meu entendre, són clau: les consultes i les ILP.
Perquè aquest curs ha estat, ben mirat i sense punt de comparació, el curs de les consultes. Sí, Millet i final de legislatura i Gürtel i etcètera: res de tot això, per anguniós i important que ens sigui ara, no acabarà de passar a la història. Les consultes, probablement, sí. Són centenars de milers de persones que han decidit mostrar, públicament i organitzadament i seriosament i amb una alegria i una emoció que fan esborronar i expliquen moltes coses, la seva voluntat d'independència. Qui ho hauria dit, ara fa exactament un any? Aquest curs ha encetat un camí esperançat que té moltes possibilitats de reeixir. Moltes. Segurament no pas demà, ni demà-passat (qui és capaç de posar-hi dates?), però, com diuen al trinquet, “cavallers (i dames, també: i dames), va de bo”.
Sí, ja ho veurem, com avancen les coses aquest proper any 2 dA (dos després d'Arenys), però pinten intenses. Perquè serà el curs de les ILP: la que ha dut 651.650 persones (semblava impossible i una altra vegada aquest país nostre ha mostrat que batega amb una força a prova d'incrèduls i desesperançats) a signar a favor de la recepció de TV3 a tot l'àmbit lingüístic (més de 250.000 de les quals, del País Valencià: que n'aprenguin!); i la IP que durà al Parlament principatí la possibilitat de fer un referèndum autodeterminista.
No és que vulgui ara saltar-me les vacances, que falta ens fan i alegren la vida. Nomésque, ben mirat, ja fa ganes d'encetar-lo, aquest any 2 dA. Probablement no serà encara el de la independència. Però ens hi acostarà. Bon estiu!