Avui hem conegut una nova resolució del Tribunal Constitucional espanyol. Res de nou a l'horitzó. L'estat espanyol i les seves institucions segueixen fidels a una tradició vuitcentista, incapaç d'assumir la pluralitat i poruga davant la democràcia, temorosa de la voluntat de la ciutadania. Aquest estat (l'espanyol) arrossega un dèficit democràtic històric i si bé ca'l admetre que amb la fi del franquisme es va produir una reforma substancial, aquesta no va ser capaç de trencar amb els fonaments de quatre dècades de dictadura, per no parlar dels precedents totalitaris que dissortadament tant han caracteritzat el sistema polític espanyol. Llegir-ne més

A quarts de tres de la tarda del 25 d’abril de 1707, les tropes borbòniques assaltaven les posicions aliades a Almansa. Tres hores més tard, quan ja fosquejava, s’havia decidit la sort d’una de les batalles més transcendentals de la nostra història. Pocs dies després, ningú va poder impedir l’entrada de francesos i espanyols a la ciutat de València. I, ben aviat, a més de la capital, es va perdre tot el Regne. La repressió fou senzillament esgarrifosa. Amb la pèrdua de les seves constitucions i de les seves institucions, el País Valencià quedava incorporat al nou Reino de España, que naixia justament en aquella “Guerra de Successió”, fruit de les bombes i de les baionetes de Felip V i de l’obsessió centralista i uniformitzadora dels seus ministres i funcionaris. Llegir-ne més

Llegir-ne més

L’Escola catalana és un model que garanteix als alumnes coneixements lingüístics solvents, com a mínim, en català i en castellà. La immersió lingüística, aquest model que funciona harmoniosament i amb tants bons resultats, ha estat premiat per Europa. I és, alhora, un model de convivència i de cohesió social. Malgrat tots aquests arguments, el model lingüístic català mai no ha estat del gust d’un Estat espanyol  ben poc interessat en els beneficis que se’n deriven. Tot al contrari. Llegir-ne més