Us reprodueixo un article aparegut just ara fa un any en diverses publicacions de l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta El 7 de maig de 1915, el transatlàntic britànic “Lusitània” (dissenyat per a ser el vaixell més gran i veloç que s’havia construït mai) navega enmig de la boira a unes trenta milles a l’oest de la ciutat irlandesa de Cork, quan, prop d’un quart de tres de la tarda, rep l’impacte d’un torpede llençat pel submarí alemany U-20. Pocs minuts després, es produeix una segona explosió (encara ara d’origen incert) que provoca el ràpid i definitiu enfonsament del vaixell. Llegir-ne més

L’espoli fiscal que pateix Catalunya és un espoli social. Perquè és injust, escanya la nostra economia i el nostre benestar. L’única solució real i definitiva als nostres problemes econòmics i socials és la de fer avançar el país cap a la consecució d’un estat propi dins la UE en la forma d’una República catalana. I els fets del Govern i del president Mas, en canvi, no van en la direcció d’aquest camí, o com a mínim, no plantegen avançar ni tan lluny ni tan ràpid com el país necessita i nosaltres desitgem. Llegir-ne més

Us reprodueixo l'article publicat al març del 2011 a l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta sobre com els occidentals van arribar a les illes de les espècies Durant els segles XVI, XVII i XVIII la Monarquia hispànica va excloure Catalunya del comerç amb Amèrica. Una situació que contrasta amb la que va protagonitzar en aquells moments Holanda, atès que, ja al segle XVI, el conjunt de les terres flamenques eren el cor comercial i financer d’Europa. La revolta de les Províncies Unides contra la Monarquia hispànica (1568), la incorporació de Portugal a la Monarquia hispànica (1580) i l’acord dels portuguesos amb les famílies dels banquers Fugger i Welser, havien tancat els ports de Sevilla, Cadis i Lisboa als vaixells mercants holandesos. Llegir-ne més

Us reprodueixo l'article publicat a El Temps a principi de febrer d'aquest mateix 2012 Els catalans sabem des de fa segles que la presència de Catalunya al món no és cap frivolitat, sinó que respon a una voluntat política, econòmica i cultural, i que seguint uns mínims criteris d’austeritat, té un retorn enormement positiu per al país. És més, en un moment en què les exportacions catalanes són el puntal de la lluita contra la crisi, les delegacions de Catalunya a l’exterior i sobretot als països on més exportem, són una necessitat indiscutible. Llegir-ne més