Per descomptat, l’aparició del directe!cat és una excel·lent notícia. D’entrada significa una ampliació del ventall de diaris digitals escrits en català. Un ventall que, en el seu conjunt, garanteix l’exercici sempre imprescindible de la llibertat d’expressió. I, en segon lloc, perquè és un mitjà de comunicació que pretén donar veu al sobiranisme. És evident que l’independentisme també té cabuda en altres mitjans digitals, però ens hem de felicitar que el sobiranisme guanyi terreny en qualsevol àmbit, perquè –de fet- la independència és una condició sine qua non per a garantir el futur del nostre país. La sobirania no és una condició suficient, però sí necessària.
La creativitat dels catalans ha permès el naixement d’una infinitat de projectes culturals i comunicatius al llarg de la nostra història. De ben segur, tots ells han estat l’expressió d’alguna sensibilitat. I cadascuna d’aquestes sensibilitats –per estranya o minoritària que ens pugui semblar- ha contribuït a garantir la pluralitat i la vitalitat del fet nacional català. Molts d’aquests mitjans, però, han desaparegut poc després de néixer. La dissortada història del nostre país ha patit una infinitat d’ensulsiades que ens han impedit de garantir la continuïtat dels nostres grans projectes polítics, econòmics i culturals. Sovint, la continuïtat intergeneracional ha estat quasi miraculosa. En el segle XX, per exemple, la presència d’algunes figures cabdals ha hagut de suplir la manca d’institucions. Sens dubte, una d’elles ha estat l’historiador Ferran Soldevila. Ell ens va ensenyar que l’èxit és gairebé sempre el fruit de la “santa continuïtat” en el nostre esforç. Esperem que la continuïtat en l’esforç del directe!cat contribueixi a fer realitat el somni de la nostra llibertat.
