Oriol Junqueras


Dimarts, 7.6.2011. 08:00 h

La batalla de Malta

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix







Etiquetes

Us reprodueixo un article publicat a l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta el juny de 2010

Durant el segle XIII, en un context caracteritzat per un intens creixement demogràfic i econòmic arreu d’Europa Occidental, Catalunya i França es projecten Mediterrani enllà, fins que s’enfronten per Sicília, tal com anteriorment ho havien fet per Occitània.
En aquest context, les galeres comandades pels almiralls provençals Guillem Cornut i Bartolomeu Bonví, que combaten per la causa francesa, pretenen socórrer la ciutadella de Malta assetjada pels catalans. I, en saber-ho, Roger de Llúria s’encamina cap a aquesta illa per interceptar-hi l’enemic.
Segons les cròniques catalanes, l'almirall és tan cavallerós que, en arribar al port, el vespre del 7 de juny de 1283, en lloc d’atacar les naus enemigues per sorpresa, prefereix enviar un missatge tot instant-les a rendir-se, encara que això comporti el risc que disposin de tota la nit per preparar-se per al combat. I, de fet, en despuntar l’alba, els francesos envien una petita nau de reconeixement per fer una ullada i valorar les forces de la flota catalana. Llúria, però, ha disposat les seves 22 galeres en una doble filera i els espies tan sols en veuen la meitat. Esperonats per aquesta falsa notícia, els francesos tallen les àncores dels seus vaixells per no fer soroll i sorprendre la flota catalana. Aleshores, però, en descobrir-ne la veritable força, opten per intentar escombrar-ne les cobertes amb els seus projectils (pedres, cairells de ballesta, recipients amb calç o escones munteres).
En contra d’allò que aparentment aconsellaria el sentit comú, Llúria ordena als seus homes que aguantin la “pluja” enemiga sense respondre. I tan sols, quan l’enemic esgota les seves municions, ordena passar a l’atac. Atemorides, nou naus franceses opten per fugir. Cap al migdia, Llúria encapçala personalment l’abordatge final sobre la resta. I, tot i tenir la cuixa ferida, mata amb les seves pròpies mans Guillem Cornut.
Aquella jornada, els francesos perden una desena de galeres. I, ben aviat, els catalans i els sicilians s’asseguren el control de Malta, Gozzo, les Lipari i diverses poblacions calabreses.
Sens dubte, el coratge acostuma a ser indispensable en qualsevol actuació, però també és igualment cert que no cal entrar en combat sempre que en tinguem la més mínima ocasió. Sovint, el domini del tempo i l’elecció dels escenaris més favorables són passes indispensables en el camí cap a la victòria. La temprança de l’ànima i la serenitat de la ment són les millors companyies possibles per al valor.

lectures 20985 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Oriol Junqueras logo rss

Alcalde de Sant Vicenç dels Horts i president d'Esquerra Republicana de Catalunya

més informació

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.