Oriol Junqueras


Dijous, 11.10.2007. 13:48 h

300 anys lluitant pel futur!

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional No hi ha cap vot
valorar_carregant carregant


Comparteix







       Amb motiu del 300 aniversari de la caiguda del Roser de Lleida,
                                el 12 d’octubre de 1707.


Els Països Catalans (i el conjunt de la Corona d’Aragó) van incorporar-se a la Guerra de Successió espanyola en un intent de garantir el seu futur polític i econòmic. A principis del segle XVIII, ja feia més de setanta anys que Catalunya vivia en un estat de guerra pràcticament permanent. Tot plegat havia començat amb la guerra per l’hegemonia europea entre les monarquies hispànica i francesa (1635-1659), que s’havia entrellaçat amb la Guerra dels Segadors (1640-1659); i havia continuat amb les guerres de Devolució, d’Holanda i dels Nou Anys. I, en aquest context bèl•lic, les Constitucions catalanes havien estat severament retallades després de l’entrada de les tropes de Felip IV a Barcelona (1652); el país havia estat esquarterat amb el Tractat dels Pirineus (1659); bona part del territori havia estat saquejat reiteradament per les tropes enemigues i per les “amigues”; moltes ciutats havien patit –cada una d’elles– diversos setges esgotadors (Barcelona, Girona, Lleida...); i, d’altres, bombardejos navals devastadors (com Alacant i Barcelona, el 1691).

Malgrat tot, però, els catalans no havien oblidat la seva tradició política i havien anat posant els fonaments del seu futur econòmic. De fet, la defensa de les Constitucions havia estat l’eix de les nostres accions col•lectives contra el projecte de Unión de Armas del comte-duc d’Olivares; contra els allotjaments de tropes abans de la Revolta del Segadors i de la Revolució de 1640; contra els abusos de les tropes franceses i la repressió hispànica durant la interminable Guerra de Separació; contra el control de les insaculacions dels càrrecs institucionals per part del rei a partir de 1652; contra la negativa de Felip V a renunciar a aquest control a les Corts de 1701-1702; i –fins i tot– contra els “abusos de confiança” que s’estava a punt de prendre el “nostre” Carles III a les Corts de 1706. A més, les Constitucions havien de consolidar un marc legal i jurídic imprescindible per a garantir el model de creixement econòmic, que ens havia permès vincular-nos a les xarxes comercials angleses i holandeses que dominaven els oceans. Probablement, els Països Catalans mai havien tingut tants habitants com en aquells moments. I molts d’ells es beneficiaven de l’exportació d’aiguardent i de les importacions de blat, arengades i bacallà, que els vaixells del nord d’Europa portaven –respectivament– des de les costes del Bàltic, des del Mar del Nord i des de l’Atlàntic.

En definitiva, atès que amb aquests socis comercials també compartíem un model constitucionalista (caracteritzat pel concepte de sobirania compartida entre un poder “monàrquic” i un de “parlamentari”), no és estrany que molts catalans (des de Dènia el 1704, fins a Mallorca el 1715) optessin per alinear-se al costat dels aliats, en defensa de la “modernitat” econòmica i política, tot contraposant-la a l’absolutisme centralista i uniformitzador borbònic.

Aleshores –com ara–, la nostra identitat i el nostre futur passaven –i passen– necessàriament per la nostra plenitud legal i institucional, en un context de tanta sobirania com la de qualsevol altre estat. Tant és així que, en l’intent d’anihilar el nostre projecte comú com a poble, els nostres enemics estaven obsessionats a liquidar les nostres lleis i les nostres fórmules de govern. Tal com es posaran brutalment de manifest després de les seves victòries a Almansa (1707) i Barcelona (1714).

Des de les capitulacions de València i Lleida (1707) o Tortosa (1708) i Alacant (1709), fins a les de Barcelona i Cardona (1714) o Mallorca i Eivissa (1715), encara no hem recuperat la imprescindible llibertat política per a gaudir dels nostres drets individuals i col•lectius. Uns drets que ens foren arrabassats per la força de les armes i que encara ens són negats per egoisme. A primera hora de la tarda de l’Onze de Setembre de 1714, “essent l’esclavitud certa i forçosa”, les autoritats polítiques del país van dirigir-se a tots nosaltres per darrera vegada. En compliment de les seves funcions, ens “donen testimoni als venidors de què han executat les últimes exhortacions i esforços, protestant de tots los mals, ruïnes i desolacions que sobrevinguessen a nostra comuna i afligida pàtria”. A nosaltres, per tant, ens pertoca recollir el seu testimoni, per fer realitat els seus somnis de llibertat.

lectures 10275 lectures comentaris 7 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#7
Miquel Català i Coït fletxa la Granja d'Escarp, el Segrià
16 de desembre de 2007, 12.16 h

Heus ací el meu acte d'homenatge d'aquestes dates fatídiques que estic segur que un dia sabrem corregir.<br /> <br /> http://www.akamc2.cat/bloc/?p=6<br /> <br /> Oriol, no paris d'escriure.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#6
8 de desembre de 2007, 22.14 h

Algú s'ha llegit el capítol XVI de les Constitucions Catalanes de 1706?. És que al final es deixa anar amb una lleugeresa absoluta una visió superficial i victimista dels fets, que contrasta amb cruesa amb la realitat del què ocorregué, i finalment es perd tota credibilitat. Amb l'objectiu d'aconseguir la independència, el camí no és edulcorar els fets per abonar el victimisme, sinó assumir la realitat del què forem. per poder assolir el què volem ser.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#5
Josep M fletxa St Boi de Llobregat
19 d'octubre de 2007, 20.44 h

He anat a l'exposició del Museu d'Història de Catalunya sobre la guerra de successió. No sé que pensar del que allà s'exposa, hi ha alguna cosa que no em fa el pes. Quina opinió et mereix?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#4
Oriol fletxa sant vicenç dels horts
14 d'octubre de 2007, 22.51 h

Espero que el coneixement de la nostra història ens ajudi a omplir el nostre arsenal d'arguments per a que cada un de nosaltres en poguem convèncer a tres ... i als que siguin necessaris.<br /> Recordem, per exemple, que demà és el 67è aniversari de l'afusellament del president Companys.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#3
13 d'octubre de 2007, 22.16 h

Oriol, ja en porto més de tres. Espero i desitjo que tu en portis també un bon nombre. I com i tu jo, tants d'altres que anhelen que tots aquests fets que contes passin a la nostra història, la que s'expliqui a les aules, la que ensenya com la injustícia i els afany geopolítics, econòmics, poden justificar l'anihilació d'una cultura, d'una llengua, d'un poble. Mai les llengües ni les cultures haurien de ser víctimes de la política.
Per desgràcia, mentre persistim sota el jou castell... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#2
M fletxa Lliure i tropical
13 d'octubre de 2007, 21.56 h

Junqueras President!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#1
13 d'octubre de 2007, 12.00 h

El president que ens heu imposat els esquerranosos com vosaltres, en comptes de la voluntat majoritària dels catalans, va anar a la desfilada militar d'aquells que un dia van destruïr les llibertats de Catalunya.
Però no us amoïneu, la vostra traïció a Catalunya la pagareu molt cara electoralment.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Oriol Junqueras logo rss

Alcalde de Sant Vicenç dels Horts i president d'Esquerra Republicana de Catalunya

més informació

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.